Resultats de la cerca

Membre del cos d’enginyers militars, representà PMCermeño en la construcció de l’església de Sant Miquel del Port de Barcelona, les obres de la qual dirigí en 1753-55 Sota la seva direcció foren urbanitzats quinze dels vint-i-set carrers longitudinals del nou barri de la Barceloneta i els corresponents nou carrers transversals 1753

Vida i obra Fill de Narcís Oller Exercí l’advocacia i fou membre del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona Collaborà a La Renaixença , Joventut  i Garba , entre altres publicacions, i publicà el primer conte a La Veu de Catalunya 1899 S’inicià amb novelles menors, de to sentimental i ambient barceloní La rosella 1904 i L’estàtua 1917 Després conreà l’anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà Quan mataven pels carrers 1930 —traduïda al francès—, la seva novella més reeixida, presenta les lluites socials dels anys vint Amb La barca d’Isis 1933, Amb el bec…

Acreditat a vint-i-cinc anys amb La Madonna de Cimabue , transportada processionalment pels carrers de Florència, inicià una carrera fulgurant, que li reportà diversos honors Prototip de l’academicisme anglès, però influït pel prerafaelitisme, reflectí temes clàssics amb ampullosa concepció i pinzellada minuciosa Féu de la seva Leighton House, a Kensington, una sumptuosa i exòtica residència És conegut com a lord Leighton

Havent observat que els gasos produïts per la combustió incompleta del carbó mineral en cremar feien molta llum, construí una caldera al jardí de la seva casa de Redruth i installà canonada de plom fins a totes les habitacions fou la primera installació de llum de gas L’any 1802 aquest mateix procediment fou emprat per a illuminar una gran fàbrica de Soho Vint anys després Londres i París tenien llum de gas als carrers

De formació autodidàctica, pintà pel seu compte a l’aire lliure carrers de Madrid 1909 participà a l’exposició d' Artistas Ibéricos 1925 i viatjà per Europa especialment Itàlia i els EUA El 1941 s’installà a Vallecas, on creà una escola de pintura de paisatge La seva obra, de colors encesos, participa d’un cert naturalisme fauve amb una voluntat de captació del paisatge castellà Paisatge d’Henares, Vista de Toledo, Muralles d’Àvila, Primavera a la serra

D’origen menestral, adquirí una formació autodidacta, sobretot durant els anys d’exili Fundà Òmnium Cultural a Sabadell i promogué iniciatives culturals catalanes Especialitzat en biografies locals, publicà 100 sabadellencs en els nostres carrers 1984 i Sabadellencs morts en l’exili 1986 Escriví també un Diccionari biogràfic de sabadellencs i Dones sabadellenques dignes de recordar , ambdós en curs de publicació El 1986 li fou concedit el premi a la Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt

Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando Fou redactor d' El Correo Catalán , on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares publicats en dos volums, 1943 i 1944 en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán 1946 i Nueva crónica de Barcelona 1945-46, aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda

El 1963 debutà al Théâtre National Algérien i dirigí el Théâtre Régional d’Oran del 1972 al 1975 Destaca el seu replantejament sistemàtic del model aristotèlic en un teatre allegòric molt verbal i repetitiu Algunes de les seves realitzacions més importants són Honk Salim 1970, a partir del Diari d’un foll de Gogol El pa quotidià 1970 Els Dirs 1982 Els generosos 1985 i El vel 1989 El 14 de març de 1994 fou assassinat als carrers d’Orà pel Grup Islàmic Armat

Durant la Segona Guerra Mundial pintà una sèrie de quadres que representen carrers i cases desfets pels bombardeigs, amb tècnica fauve , colors foscs i to dramàtic Entre el 1945 i el 1953, continuà evolucionant cap a tendències properes a l’expressionisme abstracte anglès També es destacà per la seva activitat com a escenògraf, fent els dissenys d’obres com Façade , The Quest o Èdip Rei Al seu llibre titulat Buildings and Prospects 1949 estudià el folklore urbà a través de les vidrieres dels pubs victorians

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid el 1832 Realitzà diverses obres al nucli antic de Barcelona entre les quals l’enderrocament del convent de l’Ensenyança, el 1846 i al passeig de Gràcia És l’autor de les cases de la cruïlla dels carrers de Llúria i del Consell de Cent, les primeres que es construïren a l’Eixample de Barcelona 1863, les quals, pel fet d’haver estat encarregades per un cert Josep Cerdà i Soler, hom havia cregut construïdes per Ildefons Cerdà