Vida i obra
Fill de Narcís Oller. Exercí l’advocacia i fou membre del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona. Col·laborà a La Renaixença, Joventut i Garba, entre altres publicacions, i publicà el primer conte a La Veu de Catalunya (1899).
S’inicià amb novel·les menors, de to sentimental i ambient barceloní: La rosella (1904) i L’estàtua (1917). Després conreà l’anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà. Quan mataven pels carrers (1930) —traduïda al francès—, la seva novel·la més reeixida, presenta les lluites socials dels anys vint. Amb La barca d’Isis (1933), Amb el bec i amb les dents (1936), Home endins (1952), La història d’uns secrets (1953), La maltempsada (1962) —sobre la Guerra Civil Espanyola— i Complexos diabòlics (1972) completa un conjunt narratiu divers i dispers, bàsicament connectat amb les tècniques més tradicionals.
Publicà també els contes Qui presum, fa fum (1954) i Sis narracions (1970). Escriví la biografia Víctor Català (1967) i obres de teatre: El bucaner braç de foc, La carrossa de la cuinera i Uns duros sevillanos.
Bibliografia
- Amigó, L. (1953): Joan Oller i Rabassa, novel·lista. Barcelona, Edició d’Ofrena.
- Martí i Mainar, J. (1980): “Pròleg”, dins Oller i Rabassa, J.: Quan mataven pels carrers. Barcelona, Laia, p. 7-23.
- Miracle, J. (1985): Mestres i amics. Barcelona, Selecta, p. 133-142.
- Tasis i Marca, R. (1935): Una visió de conjunt de la novel·la catalana. Barcelona, Publicacions de La Revista, p. 69-71.