Resultats de la cerca

Milità al partit tory El 1793, sota el patronatge de William Pitt, entrà a la Cambra dels Comuns En el govern de Portland ocupà la cartera d’afers estrangers 1807-09, on propugnà la intervenció anglesa a la península Ibèrica contra Napoleó A causa de les tensions amb el secretari de guerra Castlereagh amb el qual sostingué un duel, sortí del govern Hi tornà el 1822, en suïcidar-se Castlereagh, i hi ocupà la mateixa cartera S'oposà a l’intervencionisme antiliberal de la Santa Aliança evitant l’ajut militar d’aquesta a Ferran VII contra els insurrectes d’Amèrica i…

Membre del partit comunista i director de Mundo Obrero , el 1936 aconseguí una acta de diputat Des de la cartera d’agricultura 1936-39 propugnà la reforma agrària contra la idea collectivitzadora S'exilià el 1939

Germà de Manuel Danvila i Collado Fundà i animà les revistes “El Iris” 1848 i “La Cartera” 1849, i fou redactor literari del diari “El Valenciano” Escriví diverses obres teatrals i, sempre en castellà, publicà algunes novelles històriques La hija del Rabbí, El tesoro de Montealegre basades en temes locals

Membre del partit socialdemòcrata des del 1928, entrà per primera vegada al Riksdag l’any 1932 Fou ministre sense cartera 1944-45 i d’educació 1945-46 i primer ministre durant 23 anys 1946-69 Pare de l’anomenat socialisme a la sueca, desenvolupà l’ajut al Tercer Món i el pacifisme

Fou nomenat ministre d’agricultura per Felipe González en la darrera legislatura socialista, però ocupà aquesta cartera només des del 4 de maig de 1994 fins al 10 de juny del mateix any, data en què presentà la dimissió Després tornà a ocupar el seu escó al parlament valencià com a diputat del PSOE-PSPV

Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz

Fou catedràtic de dret públic a Múrcia, on dirigí el diari La Verdad i organitzà el partit Acció Popular Fou diputat a les corts del 1933, secretari de la CEDA i ministre 1935 en governs de Lerroux i JChapaprieta, amb la cartera de treball Fou executat per elements incontrolats en començar la guerra civil de 1936-39

Comte de Villèle Membre de la societat secreta dels Cavallers de la Fe 1813, fou ministre sense cartera 1820-21 i d’hisenda 1821 del govern de Richelieu President del consell de ministres 1822, portà a terme una política conservadora lleis sobre l’admissió de les congregacions religioses femenines, sobre la indemnització als emigrats i sobre la repressió del sacrilegi

Participà en la Primera Guerra Mundial i en el putsch de Munic 1923 i s’exilià a Bolívia 1924-30 En tornar a Alemanya comandà les SA 1931 i fou ministre sense cartera de Hitler 1933 L’enfrontament amb l’exèrcit per la pretesa integració de les SA a la Reichswehr 1934 provocà la seva caiguda, i fou executat per ordre de Hitler

Perit industrial, i militant socialista des del 1962, amb la fi del franquisme impulsà la reconstrucció de la Federació Socialista de Catalunya PSOE i n'esdevingué primer secretari Diputat a corts 1977, 1979, 1982 i 1986 i conseller sense cartera de la Generalitat provisional 1977-80, afavorí el procés unitari que donà lloc al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE