Resultats de la cerca

El 1982 fou campió d’Espanya més endavant, campió de l’ open de Florència 1985 i campió de Niça, Munic i Gstaad 1986 L’any 1987 realitzà el millor partit de la seva carrera en guanyar B Becker quan defensava l’Estat espanyol en la Copa Davis Amb E Sánchez Vicario ha format una de les millors parelles del món en nombrosos campionats foren finalistes a Wimbledon 1987, guanyaren el torneig dels EUA 1988 i la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Seül 1988

Campió d’Espanya individual 1982, la seva carrera fou especialment reeixida en la categoria de dobles, en la qual guanyà 47 títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, gairebé sempre fent parella amb Emilio Sánchez Vicario Aconseguí l’Obert dels Estats Units 1988 i el Roland Garros 1990, i fou subcampió a Wimbledon 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988 En competició individual, assolí un títol del circuit ATP 1985 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis durant catorze anys Ja retirat, creà amb la seva parella tennística l’Acadèmia Sánchez-Casal

Membre del Club Orientació Catalunya, també ha format part dels clubs suecs IFK Göteborg 2004 i Ronneby OK des del 2006 i de l’alacantí Centre Esportiu Colivenc des del 2008 Guanyà els Campionats d’Espanya de curses d’orientació en totes les categories inferiors i es proclamà campió d’Europa júnior 2001 de mitja distància Fou el primer orientador becat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat En categoria absoluta, entre el 2001 i el 2011, assolí vint-i-cinc títols estatals en diferents disciplines i especialitats, entre els quals cal destacar vuit de relleus 2001-07, 2009 i dos de BTT-O 2002…

Ha estat professor adjunt de la Universitat de Còrdova del 1978 al 1979, any en què es traslladà a la Universitat d’Alacant, on és catedràtic d’arqueologia des del 1981 Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana pintura, escultura, arquitectura i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral San Fulgencio Entre les seves publicacions cal destacar La pintura romana en España 1982 i El poblado ibérico de El Oral 1993, fet en collaboració amb Feliciana Sala

Nét de R Chapí, es formà al Conservatori de Madrid entre els anys 1928 i 1936 i estudià piano amb Emilio Quintero i harmonia i composició amb Conrado del Campo El 1936 guanyà el primer premi de composició del Conservatori de Madrid Des de ben aviat sentí un gran interès pel folklore musical castellà i el 1936 fundà el quartet de veus masculines Castilla, amb el qual es dedicà a la interpretació i divulgació de la música popular castellana Després de la Guerra Civil anà a França i més tard s’establí a la República Dominicana, on dirigí algunes formacions orquestrals, com ara l’Orquesta…

Fou un dels introductors del Modernisme a Amèrica El seu primer llibre, Hojas al viento 1890, influït encara pel Romanticisme francès i el castellà, denotava ja una preocupació formal que, amb Nieve 1892, es concretà en la recerca de l’expressió perfecta, freda i objectiva del parnassianisme, influït sobretot per José M de Heredia Bustos y rimas 1893, de publicació pòstuma, és el recull de sensibilitat més modernista el culte a les sensacions decadentistes s’uneix a una expressió elegíaca i intimista que denota la influència de Gautier, Baudelaire i Verlaine

Membre de la Unió Esportiva Santboiana des del 2008, juga en la posició de centre

Membre del Club Orientació Catalunya i fundador del Club Esportiu Senglar Orientació Sant Cugat Guanyà la primera Copa Catalana 1990 i formà part de la primera selecció nacional, que dirigí durant els anys 2000-03

Format a Alemanya Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc Cofundador de la casa J Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre— i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat 1929, aquesta amb un esperit renaixentista Estigué associat als seus parents Hoyos

Fill d’un militar llombard, natural de Pavia Exercí a diferents pobles de La Alcarria, a Madrid 1713-17 i a Oviedo 1717-51, on mantingué relació amb Feijoo i participà en el revifament de la vida intellectual El 1751 passà a la cort, on fou nomenat metge de cambra i protometge de Castella 1752 És autor d' Historia natural y médica del Principado de Asturias 1762, 1900, 1959 , memòria de la seva experiència mèdica, en la qual féu la primera descripció científica de la pellagra, aleshores anomenada mal de la rosa Ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina i és un document important per al…