Resultats de la cerca

Ideà un tipus d’interruptor electrolític per a alta freqüència, conegut amb el seu nom, i féu recerques sobre els tubs electrònics, de raigs catòdics i de raigs X descobrí l’acció dels metalls alcalinoterris dipositats sobre el càtode per a millorar l’emissió electrònica i ideà el cilindre que duu el seu nom per al tub de raigs catòdics

Estudià a Praga i a Londres, amb WRamsay En estudiar els dipòsits catòdics en l’electròlisi descobrí la polarografia , per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de química del 1959

Fou professor de física i de química a la Universitat de Münster Estudià la conductivitat elèctrica en els electròlits i les descàrregues elèctriques en els gasos mitjançant el tub que duu el seu nom El 1869 descobrí els raigs que més tard foren anomenats catòdics

Estudià els raigs catòdics i mesurà, independentment de JJThomson, el quocient e/m entre la càrrega i la massa de l’electró Mitjançant raigs beta de gran velocitat pogué comprovar que la massa dels electrons creix amb la velocitat, d’acord amb la teoria relativista

El 1894 observà que els raigs catòdics es propaguen de la mateixa manera a l’aire que a l’interior del tub de Crookes, sense perdre llurs propietats, i sostingué que eren de la mateixa natura que la llum El 1905 li fou atorgat el premi Nobel de física

Professor a les universitats de Marburg, Estrasburg, Karlsruhe i Tübingen Descobrí les propietats rectificadores de certs cristalls binaris i les aplicà a la detecció de les ones de ràdio, cosa que féu possible la telegrafia sense fils Inventà també un tipus de tub de raigs catòdics El 1909 rebé, ensems amb Marconi, el premi Nobel de física

Fou professor a les universitats de Berlín, Halle i Bonn Féu recerques, juntament amb Hittorf, sobre els gasos enrarits 1865, l’òptica dels cristalls i els espectres de gasos Estudià i analitzà els raigs catòdics i llur desviació pels camps magnètics 1868 És conegut sobretot pels seus treballs en geometria analítica, on introduí una noció original de coordenades coordenades plückerianes Publicà, entre altres obres, Analytisch-geometrische Entwicklungen 1835, Theorie der algebraischen Kurven 1839 i Neue Geometrie des Raumes 1868

Estudià la descàrrega elèctrica en els gasos, els raigs catòdics i canals, la difracció de la llum, els fluids i, sobretot, la radiació del cos negre, del qual enuncià 1893 la coneguda llei que duu el seu nom Aquests treballs li valgueren el premi Nobel de física, que li fou atorgat el 1911 El seu cosí, Max Wien Königsberg 1866 — Jena 1938, també físic, collaborà amb Röntgen i treballà en oscillacions d’alta freqüència i radiotelegrafia

A Peterburg, on estudià, experimentà, amb BRosing, i després a París, amb PLangevin, els raigs catòdics i els raigs X El 1919 se n'anà als EUA, i posteriorment 1929 esdevingué director dels laboratoris de la RCA El 1934 donà a conèixer el seu iconoscopi , en el qual feia ja temps que treballava, i que representà un impuls decisiu per al desenvolupament de la televisió Féu altres recerques en el camp de l’òptica electrònica multiplicadors d’electrons, microscopi electrònic, tubs d’imatge, etc

Fou professor a París, a l’École Normale Supérieure 1894-97 i a la Faculté des Sciences des del 1910 El 1895 trobà que els electrons constituïen la càrrega negativa dels anomenats raigs catòdics Féu experiments sobre els raigs X, sobre el moviment brownià, etc Determinà el nombre d’Avogadro per diferents procediments i demostrà l’origen de l’energia solar com una transformació de l’hidrogen en heli El 1940 se n'anà als EUA Publicà Les atomes 1913 i Les éléments de la physique 1930, entre altres obres El 1926 li fou atorgat el premi Nobel de física