Resultats de la cerca
Es mostren 1721 resultats
Julià Ballester
Cartografia
Cartògraf, paborde de la catedral de Mallorca.
Estudià teologia i lleis Secretari d’Antoni Despuig, l’acompanyà quan aquest era auditor a Roma, i després quan fou nomenat arquebisbe de Sevilla Deixà inèdita una descripció de la catedral de Sevilla i una notícia històrica i genealògica de la casa Despuig Ram de Montoro Però la seva obra més coneguda és el mapa de l’illa de Mallorca, gravat per Josep Montaner el 1785 i patrocinat pel futur cardenal Despuig, el qual hi afegí una notícia històrica sobre els pobles de Mallorca
Giovanni Pisano
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià.
Fill i deixeble de Nicola Pisano, treballà com a collaborador seu en la trona de la catedral de Siena 1265-69 i en la Fontana Maggiore de Perusa 1278 Entre el 1284 i el 1296 dirigí les obres de la catedral de Siena i, a partir del 1299, començà les del baptisteri de Pisa, on realitzà també les escultures a l’exterior del segon pis, conservades fragmentàriament al Museo dell’Opera del Duomo El 1301 acabà el púlpit de Sant’ Andrea, a Pistoia, i entre el 1302 i el 1310 féu el de la catedral de Pisa, les escultures dels quals assenyalen el punt més alt del…
Jaume Marquès i Casanovas
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Canonge arxiver de la catedral de Girona.
Membre de diverses comissions, com la del Patrimonio Artístico Nacional, la diocesana d’art sagrat, la de l’Institut d’Estudis Gironins, etc Fins el 1974 fou director del Museu Diocesà de Girona Dugué a terme una tasca important de catalogació —Museu Diocesà i arxiu de la catedral— i de publicació de temes gironins A part nombroses collaboracions a periòdics, cal citar-ne La comarca de Bañolas amb JMCorominas, La comarca de Besalú, El paseo arqueológico de Gerona, El Museo Diocesano de Gerona, Amer, Comentario al Apocalipsis de Beato de Liébana, Santa María de Castelló de…
Michael Lochner
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor germànic, establert a Barcelona el 1483.
Autor del retaule de Tots Sants de la catedral de Barcelona 1488 en part al Museu de la Catedral i del de Sant Pere de Premià de Dalt 1487 destruït el 1936, és especialment conegut pel timpà de fusta de la Pietat , a la portalada d’aquesta advocació del claustre de la seu barcelonina, donat pel canonge Berenguer Vila Associat amb Joan Frederic de Cassel, amb qui collaborà en la realització dels pinacles del cor de la catedral des del 1483, és un representant destacat del gòtic alemany a Barcelona Es coneix també pel nom catalanitzat de Miquel Lluc
Jaume Baçó
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400 Hom ignora la seva formació conegué, però, sens dubte, les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau L’any 1441 contractà un retaule per a Burjassot Horta i un altre per a la catedral de València, poc temps després que el rei Alfons el Magnànim reclamés la seva presència a Nàpols D’ençà de l’any 1443 residí a la cort napolitana del Magnànim com a pintor reial i, llevat d’una curta estada a València l’any 1446, hi restà fins l’any 1451, que tornà definitivament a la ciutat valenciana, potser perquè el seu esperit…
Antoni Tallander
© Fototeca.cat
Història
Cortesà.
Estigué al servei del rei Martí a Sicília i d’Alfons el Magnànim a Nàpols Era mestre de bufons de la seva cort i conegut amb el sobrenom de mossèn Borra El rei li confià missions diplomàtiques difícils el 1416 fou enviat al concili de Constança, i seguí després l’emperador Segimon a Lorena, Estrasburg i Ulm Les seves cartes informatives al rei, escrites a la manera de crònica, són d’un to directe i pintoresc Retornà, puix que el 1423 formava part de la comitiva del Magnànim a la seva arribada a Barcelona El 1438 a València féu escriure un llibre, Summa de collacions o de justaments ,…
Teodor Tomàs i Palomar
Cristianisme
Canonge de la catedral de València, mecenes i editor.
Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de…
Eulàlia
© Fototeca.cat
Cristianisme
Verge que sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc els primers anys del segle IV.
Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del segle VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII La identitat del nom amb una altra màrtir cristiana de Mèrida Eulàlia de Mèrida i la semblança dels martiris, així com la manca de monuments que donin suport als primers passos de la història d’Eulàlia de Barcelona, han fet dubtar de la seva autenticitat Tanmateix, els estudis recents han desvirtuat la…
Matyáš Rejsek
© Corel / Fototeca.cat
Arquitectura
Arts decoratives
Escultura
Escultor, arquitecte i decorador txec.
Tingué una intervenció decisiva en l’etapa final del gòtic a Bohèmia Acabà la catedral de Santa Bàrbara de Kutná Hora, de la qual féu el trifori i la volta 1499, continuant la tradició de la família Parler Decorà també la Torre de la Pólvora a Praga 1477
Roc Chabàs i Llorens
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i canonge de la catedral de València.
Vida i obra Nascut en el si d’una família de comerciants d’origen francès establerta a Dénia al s XVIII, estudià al Seminari Conciliar central de València, on s’ordenà de prevere el 1868 Es doctorà en teologia el 1885, a la mateixa ciutat Interessat des de ben jove per la història de la seva ciutat, publicà, en dos volums, una Historia de la ciudad de Denia 1874-76, notable per la qualitat de les seves fonts i molt ben rebuda per la crítica L’obra li facilità l’ingrés en diverses entitats acadèmiques i culturals Així, fou membre de la Sociedad Arqueológica Valenciana 1875, soci d’honor de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina