Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699. Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723. Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Col·legi dels Sants Reis, examinador sinodal de l'arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau. Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de València.
Home refinat i amant de la cultura, destacà per la dedicació a la reescriptura i edició d’obres medievals hagiogràfiques en llengua catalana, tasca que concebé com un exercici d’actualització lingüística i d’assentament doctrinal. El resultat d’aquesta orientació foren unes edicions amb una gran abundància de passatges afegits, d’ampliació de capítols o parts, la glossa de mots dels llibres medievals sense suprimir-los i l’eliminació de fragments poc consistents doctrinalment, sobretot a causa del seu caràcter supersticiós.
En concret, els dos llibres que el canonge edità, després d’haver-los modificat en profunditat, foren el Verger de la sacratíssima Verge Maria (Barcelona, 1732) i la Historia y portentosa vida de la extàtica y seràfica verge sancta Catherina de Sena (València, 1736). El primer, com a actualització de la Vida de la sacratíssima Verge Maria de Miquel Peres, i el segon, de la Vida de la seràphica sancta Catherina de Sena, de Ramon de Càpua, en traducció de fra Tomàs Vesach.
En conjunt, el treball de Tomàs confirma l’existència en el segle XVIII d’uns lectors interessats en la literatura hagiogràfica valenciana, escrita en un registre culte; i també mostra com el mercat del llibre i de la cultura s’estenia naturalment de València a Barcelona, amb independència de les divisions politicoadministratives.
Cal remarcar també el gust de Tomàs per l’art i pels llibres, que es manifestà en la donació de quatre retaules amb el seu accés a la canongia: a Sant Joan de l’Hospital, a l’ermita de Santa Anna d'Albal (1724) i a la catedral de València (1725 i 1729). Quant als llibres, consta que Tomàs hi dedicava quantitats importants de diners i que n'importava, especialment de França. La seva biblioteca en contenia 1495, la majoria en llatí. Els títols valencians eren la Crònica o descripció dels fets e hazanyes del ínclit D. Jaume primer, rey de Aragó, de Ramon Muntaner (València, 1558), el Libre de capítols ab los quals se arrenden los drets reals que té sa Majestat en la Governació de Oriola y Alacant, de Lluís d'Ocanya (Oriola, 1613), l’esmentat Verger de la sacratíssima Verge Maria de Miquel Peres (Barcelona, 1732) i Lo libre de les dones de Jaume Roig (València, 1735).
D’acord amb el seu testament, en morir tots els seus béns passaren a l’església de Sant Joan de l’Hospital, on fou soterrat davant el retaule de Sant Teodor i Sant Tomàs, donació seva de l’any 1727. Passat un temps, però, se succeïren una sèrie de plets sobre l’herència dels béns de Tomàs interposats per familiars d’aquest contra el clero de Sant Joan, litigis als quals posà fi la concòrdia de l’11 de juny de 1770.
L’anecdotari personal el mostra com un personatge meticulós -anotava puntualment les despeses personals- i hedonista, amant del menjar, la roba, i de les festivitats populars com ara les corregudes de bous. A més, celebrava totes les efemèrides de la seva vida, com per exemple l’elecció a la canongia, que festejà amb llepolies, o la pirotècnia amb què homenatjava el seu sant.