Resultats de la cerca

Dirigí les investigacions que portaren a la fabricació de la primera bomba atòmica de l’URSS i posteriorment a la primera bomba termonuclear del món Director de l’Institut d’Energia Atòmica i acadèmic de ciències de l’URSS, dedicà els últims anys de la seva vida a estudiar les aplicacions pacífiques de l’energia nuclear

A divuit anys assolí el títol mundial juvenil a Estocolm Dos anys després començà una gran carrera internacional amb l’obtenció del títol de Gran Mestre Les victòries als torneigs de Moscou 1971 i Hastings 1972, entre d’altres, el portaren a disputar, i a guanyar, el 1974, el torneig de candidats, contra el seu compatriota Korčnoj Un any després assolí el títol mundial, per renúncia del nord-americà Robert Fischer, que defensà contra Korčnoj a Baguio Filipines el 1978 i a Merano Itàlia el 1981 Mantingué el títol fins el 1985, que el perdé davant de Garry Kasparov El 1993, després de l’…

Collabora a la premsa diària Última Hora  i Diari de Balears És autor d’una obra gairebé exclusivament novellística, de fort accent realista, que inicià amb  Massa temps amb els ulls tancats  1977, premi Joan Ballester, a la qual seguiren L’àngel blau  1990, L’ocell del paradís  1992 i la trilogia formada per  Camí de palau  1996, premi Andròmina 1995,  La rosa d’hivern  1999 i  Riberes de plata  2004, en la qual es reflecteixen els canvis socials i polítics a les Illes Balears durant el període comprès entre el 1923 i el 1999 El 2008 publicà  El cel dins la memòria  premi…

Signa Beatriu Civera Publicà narracions i novelles Entre el cel i la terra 1956, Una dona com una altra 1961 i Vides alienes 1975, premi Víctor Català Reflecteix la vida quotidiana i, de vegades, el costumisme de la seva terra

Ha cursat estudis de dret i ha treballat a l’administració, on ha estat tècnic turístic i secretari d’ajuntament Columnista habitual a la premsa Segre , Avui , Presència i Eines i collaborador a Catalunya Ràdio A banda de la seva activitat d’articulista, inicià la producció literària amb L’oració dels perduts 1987, premi Josep Vallverdú d’assaig 1986, primer lliurament de la crònica de viatges Les rutes de Ponent sobre les terres lleidatanes , a cavall entre la crònica costumista i la guia turística, al qual seguiren El país de les pomes 1988, La porta del cel 1989, El centre del món 1990 i…

S’ordenà sacerdot el 1975 a Barcelona Exercí la seva tasca pastoral als barris del Verdum i de Roquetes de Barcelona i, posteriorment, a la Trinitat Vella En aquests barris obrers es dedicà a l’assistència a les persones i les famílies necessitades, i especialment a la població reclusa i els seus familiars El suport a la seva activitat solidària es materialitzà el 1997 amb la creació del festival per a recaptar fons  Guanya’t el cel amb el Pare Manel Alguns aspectes de la seva manera d’entendre i de viure la fe cristiana li comportaren crítiques d’una part de la cúpula catòlica…

Integrat en la generació de la postguerra, dirigí els films Sorok pervyj ‘El quaranta-un’, 1957, Balada o soldate ‘La balada del soldat’, 1959, Cistoye nebo ‘Cel net’, 1961 i Zili byli ctarik co ctarukhoj ‘Hi havia un vell i una vella’, 1964

Teixidor d’ofici Fou un poeta popular que tingué una gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador Deixà inèdits dos tractats de tema religiós Plàtica que ensenya el camí del cel 1794 i Mètode pràctic per fer una bona confessió 1803

Gendre de Johannes Kepler, del qual fou ajudant, confeccionà planisferis un d’ells presentava el cel visible a qualsevol època de l’any, en els quals introduí noves constellacions la Girafa, la Coloma i l’Unicorn, 1624 Classificà els estels en onze classes de magnitud

Exercí com a professor d’arqueologia a la Universitat de Bucarest La seva professió el portà a intentar de reconstruir una determinada atmosfera històrica en les seves narracions Mihnea-vodă cel Rău 1875 i Doamna Chiajna 1860 En Pseudokinegheticos 1874 féu una divagació erudita sobre la caça