Resultats de la cerca

Fou deixebla d’Amado Alonso i s’especialitzà en literatura espanyola medieval i renaixentista Exiliada de l’Argentina, en temps del peronisme, emigrà als Estats Units, on es casà amb el lingüista Yakov Malkiel i ensenyà a diverses universitats Destaquen les seves obres Juan de Mena, poeta del prerrenacimiento español 1950, La idea de la fama en la Antigüedad y en la Edad Media Castellana 1952, La visión del trasmundo en las literaturas hispànicas 1956, Two Spanish Masterpieces the “Book of Good Love” and “The Celestina” 1961, La originalidad artística de “La Celestina…

Continuà obres ja famoses, com la Segunda Celestina 1534 i la llarga sèrie derivada de l' Amadís , entre elles Amadís de Grecia 1530, Don Florisel de Niquea 1532, Don Rogel de Grecia 1535, etc

Humanista del prerenaixement, hom li ha atribuït, sense gaire fonament, les Coplas de Mingo Revulgo , el primer acte de La Celestina , i algunes altres obres Al Cancionero General del 1511 publicà Diálogo entre el amor y un caballero viejo

La seva obra és destinada més a la lectura que no pas a la representació La peça més important és la comèdia Eufrósina 1555, inspirada en La Celestina i amb trets pròxims a la picaresca Altres obres són Ulissipo segona edició, 1616 i Aulegrafia 1619, d’ambient cortesà i intenció crítica

Fou desterrat dues vegades per les seves sàtires Entre les seves obres es destaquen La hija de Celestina 1612, mescla de picaresca i celestinisme, Casa del placer honesto 1620, on es troba novella cortesana, contes, poesia i peces teatrals, El subtil cordobés Pedro de Urdemalas 1620, d’ambient picaresc, i Don Diego de Noche 1623, nocturnes aventures amoroses d’un cavaller, a qui tot surt malament

El seu nom va lligat a l’obra que l’ha fet famós La Celestina La seva vida és poc coneguda Per diferents documents hom sap que posseí una important biblioteca i fou batxiller en lleis, d’origen convers, fet que mai no negà, però també amb pretensions d' hidalguía Visqué des del 1517 a Talavera de la Reina, d’on fou durant poc temps batlle major

Deu la seva fama a dues novelles sentimentals, el Tratado de amores de Arnaldo y Lucenda 1491 i sobretot la Cárcel de amor 1492, que assolí nombroses edicions durant els s XVI i XVII El 1793 fou editada la traducció catalana de Bernardí de Vallmanya Narra les desgràcies amoroses de Leriano i Laureola i el suïcidi del primer Escrita en part en forma epistolar, exercí influència sobre La Celestina

Deixeble de Nebrija, fou corrector d’obres en castellà a Venècia i a Roma, d’on fugí el 1527 després del saqueig de la ciutat, esdeveniment que explica en la novella Retrato de la loçana andaluza Venècia 1528, d’inusitada llibertat en l’expressió Dins la línia dels continuadors de La Celestina , és ja, però, una obra plenament renaixentista Des del punt de vista lingüístic és una mostra important d’influències catalanes i italianes

El 1978 rebé el Premio del Espectador y la Crítica Collaborà en tots els muntatges d’Adolf Marsillach per a la Compañía Nacional de Teatro Clásico i creà una sèrie d’espais escènics que van des de l’abstracció sintètica d' El médico de su honra 1986 i 1994, de Calderón, o de La Celestina 1988 fins a la brillantor barroca i l’esclat lluminós de Don Gil de las calzas verdes 1994, de Tirso de Molina

Format a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Exposà sovint a Barcelona Conreà el cartellisme cinematogràfic per a la Metro Goldwin Mayer Participà en nombroses exposicions collectives i obtingué el premi d’honor de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona el 1944 amb El palco de la Celestina Excellent tècnic, fou catedràtic de colorit i composició a l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1943, i un dels més conspicus representants de la pintura acadèmica catalana