Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, que era violinista aficionat El 1955 es matriculà al Conservatori de París, on al cap de quatre anys es diplomà amb un primer premi en violí Ha estat membre de diversos grups de cambra, com l’Octet de París 1965-70 i el Quartet Via Nova 1971-75, i de grups de música barroca, com La Grande Écurie et la Chambre du Roy, dirigit per Jean-Claude Malgoire El 1966 ingressà a l’orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins el 1977 Posteriorment formà part de l’Ensemble InterContemporain dirigit per Pierre Boulez, i el 1978 fou nomenat violí…

El 1771 s’installà a París, on entrà en contacte amb els cercles literaris Retrospectivament, ha estat reconegut com el millor llibretista francès del seu temps, bé que llavors no fou ni el més sollicitat ni el més valorat El seu text més reeixit és Iphigénie en Tauride , que, musicat per Christoph W Gluck 1779, constitueix un dels cims del gènere operístic Guillard escriví també per a Antonio Sacchini gdipe à Colonne , 1786 Chimène, ou Le Cid , segons l’obra de Corneille, 1783, per a Antonio Salieri Les Horaces , també segons Corneille, 1786, per a Jean-Baptiste Lemoyne Électre , 1782 i…

Professor del Conservatoire National des Arts et Métiers, inventà diversos instruments destinats a fer treballs fotogramètrics de restitució de fotografies verticals

Biografia Abandonà l’escola a quinze anys i visqué una adolescència i primera joventut entre bohèmia i marginal Es traslladà a París i començà a actuar en el teatre Triomfà com a protagonista de Les valseuses 1973, de Bertrand Blier, i es convertí en un dels més actius i interessants actors europeus, amb prop de 200 títols És també un dels actors europeus no anglosaxons que més sovint ha actuat en produccions nord-americanes Entre els nombrosos premis amb què ha estat guardonat cal esmentar dos premis César del 1981 i el 1991 atorgats, respectivament, per Le dernier métro 1980, de François…

Professor a l’École des Langues Orientales i especialitzat en llengües africanes És autor, entre d’altres, de les següents obres Manuel dohoméen 1894, Essai de manuel pratique de la langue mandée 1901 i Vocabulaires comparatifs 1904

Ha publicat, entre d’altres, les novelles B comme Barrabas 1967, L’irrévolution 1971, La dentellière 1974, premi Goncourt, Terre des ombres 1982 i Plutôt deux fois qu'une 1985 Algunes de les seves obres han estat portades al cinema La dentellière , per C Goretta, etc

Membre de la Comuna, se n'allunyà després i acabà entre els moderats i reialistes Professor a la Sorbona 1811-14, fou restaurador de la filosofia espiritualista després de la caiguda del règim napoleònic Formulador del doctrinarisme, s’oposà a la ideologia de la Illustració —sobretot del sensualisme de Condillac— i elaborà un sistema eclèctic amb elements de l’espiritualisme francès clàssic i de l’escola escocesa del sentit comú A Catalunya influí sobre RMartí i d’Eixalà i XLlorens i Barba

De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà 1831 per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche 1831 sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim En un primer període, la seva novella recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona Indiana , 1832…

Fou campió mundial en una categoria de taitxí d’estil yang tradicional 2006 És instructor al centre L’indret de Vic

Pioner de la lluita grecoromana a Catalunya, competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès, club del qual fou cofundador el 1933 Es proclamà cinc vegades campió estatal, quatre en el pes gall 1935, 1936, 1945, 1948 i una en el pes mosca 1944, i també fou dotze vegades campió de Catalunya En abandonar l’alta competició, ocupà els càrrecs de seleccionador estatal i català de lluita Exercí durant més de vint-i-cinc anys d’entrenador de lluita grecoromana i boxa al Centre Gimnàstic Barcelonès, que durant els anys vuitanta i noranta organitzà un torneig…