Resultats de la cerca

Fou cap del partit agrari 1955, que orientà vers una posició centrista El 1961 fou elegit president de l' odelsting parlament noruec, i el 1965 esdevingué primer ministre amb una coalició de centredreta, càrrec que ocupà fins el 1971, que dimití en desacord amb la proposta d’entrada del país a la CEE

Graduat en administració d’empreses per la Universitat d’Estocolm 1990, s’afilià al Partit Moderat, de les joventuts del qual fou successivament vicepresident 1988-90 i president 1990-92 de la secció regional d’Estocolm i president del comitè executiu 1992-95 Del 1992 al 2003 fou membre de la secció regional dels Moderats a Estocolm, i aquest any accedí a la presidència del partit L’any 1991 fou regidor d’Estocolm i aquest mateix any fou elegit per primer cop diputat al Parlament Riksdag , i en el període1999-2003 fou membre del comitè executiu del seu partit a la cambra, on formà part de…

Membre del PASOK des del 1974, tres anys més tard fou elegit, per primera vegada, diputat al Parlament En els períodes 1981-89 i 1993-96, en èpoques de governs d’Andreas Papandreu, fou subsecretari, vice primer ministre i, finalment, ministre d’Afers Estrangers Mentre detingué aquest càrrec, reforçà els lligams de Grècia amb el món àrab i treballà per l’adhesió de Xipre a la Unió Europea El febrer del 2005, i sota proposta del govern de centredreta de Konstandinos Karamanlís, fou escollit president del país, bé que el càrrec no té poder executiu Fou reelegit com a president el…

Membre, primer, del sindicat Force Ouvrière i, després, del Parti Socialiste Français, fou expulsat d’aquest darrer l’any 1976 i evolucionà cap a posicions de centredreta Batlle de Bolquera el 1977 i de Prada el 1983, senador el mateix any, esdevingué president del Consell General dels Pirineus Orientals el 1982, en un moment que la descentralització donava poders importants a aquesta institució Molt sensible a la problemàtica catalana, participà en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, féu gestions per obtenir la creació d’una llicenciatura de català a la…

Graduat en dret a l’École Nationale d’Administration, fou membre del consell d’administració de l’ORTF 1967-68, conseller tècnic del gabinet de GPompidou 1966-68 i membre del Consell d’Estat 1984-93 Executor de la política de reprivatitzacions com a ministre d’economia del govern de JChirac 1968-88, en vèncer la coalició de centredreta RPR-UDF en les eleccions legislatives del març del 1993, fou nomenat primer ministre, retornà a la “cohabitació” amb F Mitterrand, i afavorí la liberalització de l’economia Després de ser derrotat el 1995 pel seu soci de coalició J Chirac en les…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, participà activament en la vida política balear durant els anys vuitanta en diverses opcions de centredreta Com a promotor cultural, fundà el Casal de Cultura i el Museu de Sóller 1958 Com a investigador, ha publicat diversos estudis sobre turisme i emigració dels mallorquins a Puerto Rico, és l’autor d’ El atlas de arquitectura naval de Don Juan Monjo , on es recreen diversos projectes de construcció d’embarcacions tradicionals, i collabora en el setmanari Sóller Està en possessió de la Medalla de Plata al mèrit turístic Entre…

El 1941 fundà el Movimiento Nacional Revolucionario Guanyà les eleccions presidencials 1951, però l’oposició dretana el féu recórrer a un alçament popular 1952 Reelegit 1960 i 1964, fou deposat pels militars i expulsat del país 1964 Tornà a Bolívia el 1971 i en principi donà suport al cop del general Banzer Més tard, però, s’oposà a la dictadura i fou foragitat del país novament el 1974 Aspirant frustrat a la presidència el 1979 i el 1980, amb una orientació de centredreta, i figura de l’oposició durant el govern de Siles Suazo 1982-85, aquest darrer any ocupà la presidència, que…

Professor de política econòmica i director d’estudis i estadística del Banco de Portugal 1977-79 i 1981-85 Membre del Partido Social Democrata , en 1980-81 fou ministre de Finances en el govern de centredreta de Francisco Sá Carneiro , el 1983 esdevingué president del seu partit i el 1985, després de la victòria electoral socialdemòcrata a les eleccions generals, fou successivament reelegit com a cap de govern fins el 1995, en què renuncià a la candidatura de les legislatives per a presentar-se a les presidencials de l’any següent, en les quals fou derrotat pel socialista Jorge…

Fill d’un inspector francès destinat a l’Alemanya ocupada per França després de la Primera Guerra Mundial, durant la Segona Guerra Mundial s’uní a la resistència contra els nazis Es graduà per l’École Nationale d’Administration ENA l’any 1951, i posteriorment ingressà al cos d’inspectors de finances Incorporat al govern d’Edgar Faure 1955, el 1956 fou elegit diputat pel conservador Centre National des Indépendants et Paysans CNIP Proclamada la V República 1958, fou nomenat secretari al Ministeri d’Economia dels governs de De Gaulle i Michel Debré Després de l’escissió del CNIP, restà amb els…

Graduat en dret per la Universitat Lliure de Brusselles 1998, exercí l’advocacia en aquesta ciutat El 1991 ingressà al Partit Reformista Liberal, les joventuts del qual presidí els anys 1992-99 Membre 1994 i vicepresident 1995-99 del consell provincial del Brabant Való, el 1999 fou elegit diputat al parlament federal, i revalidà l’escó en les convocatòries següents Fou ministre d’Afers Interns i de la Funció Pública 2000-04 en el govern de Guy Verhofstadt Regidor d’urbanisme de Wavre 2004, el 2006 en fou elegit alcalde d’aquesta població Participà activament en la refundació del Partit…