Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
Simone Martini
Pintura
Pintor italià, principal representant de l’escola senesa del tres-cents.
El 1315 pintà el cèlebre fresc de la Majestat, per al Palazzo Pubblico de Siena, la seva primera obra coneguda, on, influït per Duccio di Buoninsegna, desenvolupa el tema, però en un estil aristocràtic i elegant, inspirat en el gòtic francès El 1317 fou cridat a Nàpols, on pintà Robert d’Anjou coronat per sant Lluís de Tolosa Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols Anà a Pisa 1319, on féu el Políptic de santa Caterina Museo Nazionale di San Matteo, Pisa, i a Orvieto 1320, i el 1324 tornà a Siena Al Palazzo Pubblico féu un altre fresc, Guidoriccio da Fogliano, capità victoriós senès…
Llorenç Delcasso
Història
Política
Membre de la Convenció i del Consell dels Cinc-cents com a diputat dels Pirineus Orientals.
Havia estat rector de Montlluís Pel maig del 1794 s’adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l’annexió de Catalunya coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit, cosa que creia factible per l’antagonisme entre catalans i castellans recomanava d’afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat
Gabriel Capdebós
Música
Orguener i clergue català.
Fou organista de la seu de Perpinyà 1509 Mestre d’òrguens de la darrera època de l’orgue gòtic, construí un petit instrument per a la seu de Vic 1509 i un altre per a la parròquia de Moià El 1516 feu el de Sant Mateu de Perpinyà, de dos teclats L’orgue major amb el tub major de vint-i-sis pams setze peus, quaranta-cinc tecles, sis-cents tubs i amb tres diferències flautat, divisió argentina i orgue ple la gran mixtura de l’orgue gòtic La cadireta amb el tub major de deu pams, dos-cents tubs i tres diferències flautat dolç, orgue ple i musetes llengüeteria El dotà de…
mestre de Vyšší Brod
Pintura
Nom donat a l’autor de les pintures del monestir cistercenc de Vyšší Brod (fundat el 1259), situat vora el Vltava superior, a la Bohèmia meridional.
Primer artista gòtic txec, hom considera el seu estil com una síntesi del tres-cents italià i francès, amb tècnica bizantina
Thomas Gainsborough
Mrs Lownds Stone , del pintor Thomas Gainsborough
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor anglès, fortament influït per l’escola de retrat creada per A. Van Dyck.
Paisatgista per vocació, fou retratista com a única sortida pictòrica en la societat en la qual visqué Però adaptà el retrat al paisatge, que deixà d’ésser un simple fons i esdevingué una part important dins la pintura, en total compenetració amb el personatge retratat De les etapes de la seva producció —la de Bath 1759-74 i la de Londres 1774-88—, la segona presenta una pinzellada més solta, que és premonitora de l’impressionisme La seva obra comprèn vuit-cents retrats, més de dos-cents paisatges i unes vint fancy pictures , obres fetes per a ell, on el seu art s’…
Efialtes
Història
Política
Polític atenès del partit democràtic que, juntament amb Pèricles, intentà de sostreure Atenes del govern dels aristòcrates.
A Atenes fou reformada radicalment la constitució, i l’areòpag fou desposseït del poder judicial, que hom donà al Consell dels Cinc-cents i a l’Assemblea Popular
Miquel Barçola i Cardona
Història
Batlle d’Alaior (1628, 1630, 1632 i 1643).
Havent desembarcat uns dos-cents moros al nord de Menorca, organitzà la defensa contra els invasors Reeixí a repellir-los, però morí després de la contesa 9 de juliol
Václav Hollar
Disseny i arts gràfiques
Gravador txec, exiliat a Anglaterra des del 1636.
És autor de prop de quatre-cents gravats d’una gran precisió i qualitat Féu paisatges que influïren l’escola paisatgística anglesa, natures mortes, quadres històrics i illustració de modes
Elizabeth Arden
Cosmètica
Nom amb què fou coneguda la cosmetòloga americana Florence Nightingale.
Creà una marca important de productes cosmètics per a la dona i una xarxa d’uns dos-cents salons de bellesa, que segueixen els seus mètodes, escampats arreu del món
Antoine Christophe Merlin de Thionville
Història
Política
Polític francès.
Diputat de l’Assemblea legislativa 1791 i a la Convenció, féu decretar la confiscació dels béns dels emigrats reialistes i la deportació dels clergues refractaris Contribuí a la caiguda de Robespierre i fou membre del Consell dels Cinc-cents
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina