Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Mitjans Audiovisuals EMAV, feu un curs de realització i producció de l’Oficina Catalana de Cinema de Catalunya i diversos tallers i seminaris tant a Barcelona com a Nova York, on conegué l’argentí Daniel Gimelberg, amb el qual rodà el llargmetratge de baix pressupost  Hotel Room 1997, una producció independent en 16 mm, en blanc i negre i en anglès i amb actors no professionals, que es presentà a la secció Zabaltegi del Festival de Cinema de Sant Sebastià 1998 i al Festival de Cadis 1999, on fou premiat De tornada a Catalunya, dirigí Kràmpack 1999, versió lliure de l’…

Membre del grup de dansa d’Anna Maleras 1969-72, el 1980 s’associà amb Lydia Azzopardi, amb qui presentà diversos espectacles Danzas para interiores , 1981 Alhambra , 1983, i Five to Two , 1983 i el 1986 fundà la companyia de dansa Gelabert Azzopardi , que s’ha consolidat com una de les iniciatives més sòlides i de més projecció en el seu gènere Coreografia i participa com a solista en la majoria de les obres estrenades per la companyia, que també produeix els solos concebuts i interpretats per ell mateix, entre els quals destaquen  Im Goldenen Schnitt I i II 1989, a partir de l’obra del…

Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’Escola Massana, exposà per primer cop a la Sala Rovira de Barcelona 1943 S’inicià com a caricaturista diari en el Diari de Barcelona , el 1952, i després passà a Tele-exprés , El Correo Catalán , Avui en el qual feu un acudit diari del 1976 al 1989 i Diari de Barcelona Collaborà també periòdicament a Serra d’Or , Cavall Fort , Por Favor i La Gaceta Ilustrada i en publicacions estrangeres com ara Punch , Harper’s , Esquire , Everybodys , París Match o Jours de France Feu també nombrosos dibuixos publicitaris El 1989 cessà l’activitat com a ninotaire i es…

Es formà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona , en les quals jugà del 1997 al 2003, que passà a formar part del primer equip del club anglès Arsenal Fou el jugador més jove a debutar en l’equip londinenc, i en les vuit temporades que hi jugà esdevingué un dels eixos de l’equip entrenat per Arsène Wegner, el qual l’any 2008 el nomenà capità Tot i que no aconseguí cap títol de lliga, amb l’Arsenal guanyà una Supercopa Community Shield el 2004 i una Copa d’Anglaterra FA Cup el 2005 El 2006 disputà la final de la Lliga de Campions davant del FC Barcelona, que perdé L’agost del…

Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d’on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort El 1939 hagué de deixar l’escola i començà a treballar en oficis diversos Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s’inicià com a periodista Feu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d’una literatura amb un clar esperit…

Vinculat al món del tamborí des del 2004, fou un dels pioners a Catalunya d’aquest esport tradicional Participà en la Copa d’Europa en sala 2006, la Copa d’Europa clàssica 2008 i el Torneig International Les Pennes-Mirabeau 2007, 2008, 2009, també en la modalitat clàssica, en la qual es va especialitzar Forma part de l’equip docent que imparteix els cursos de formació organitzats per la Federació Catalana de Tamborí

Començà collaborant en publicacions com Mata Ratos , En Patufet , Oriflama i La Prensa Dirigí la revista El Papus i treballà a Barrabás , en què es feia humor del món de l’esport El 1982 fou un dels creadors d’ El Jueves , revista que dirigí posteriorment Substituí el caricaturista Cesc en el diari Avui Ha rebut el premi Ivà al millor dibuixant humorístic 1996

Estudià mim i pantomima a l’Institut del Teatre i, després de fer teatre al carrer i d’actuar al Teatre Llantiol, on realitzà l’espectacle Tira’t de la moto , l’any 1988 s’incorporà a Els Joglars, on romangué fins el 1993 Amb aquesta companyia participà en els espectacles Yo tengo un tío en América i Columbi lapsus Posteriorment, actuà a les ordres de directors com Lluís Pasqual Roberto Zucco , 1993 Tot esperant Godot, 1999, Ariel García Valdés Lear o l’actriu 1996, Calixto Bieito Amfitrió , 1995, Àlex Rigola Suzuki I i II , 2001 o Lluís Homar, director i coprotagonista d’ Adreça…

Diplomat en llengua catalana, estudià filosofia i, a més d’exercir de professor, també fa de periodista i de collaborador de TV3, de manera ocasional, i de diverses publicacions Canigó , Crònica , El món , Xarxa , Diari de Barcelona i El 9 Nou Ha publicat diverses novelles juvenils Trapelleries galàctiques 1988, El nostre amic extraterrestre 1991, Un visitant espacial 1992 i  Un cavall com no n’hi ha junt amb Cesc Bas, l’any 1995 També és autor de llibres de poesia Cafè de l’Òpera de Barcelona  2002, amb poesies de Joan Margarit i fotografies d’A Winterhalder, El penjat 2004,…

Després d’estudiar direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, fundà amb Roger Bernat el collectiu General Elèctrica 1996-2000, en el qual collaborà també com a actor El 2001 fundà la Societat Doctor Alonso amb la coreògrafa Sofía Asencio, amb qui també és codirector artístic del festival MAPA Maig, Art, Paisatge, Acció a l’Alt Empordà Com a coreògraf combina moviment, paraula i música en peces com Cruza cuando el hombrecito esté en verde 1997, By Natural Piety 1998, Night 1998, John Kovach, State of Emergency 1999, guardonat amb el Prix d’Auteur dels Rencontres…