Resultats de la cerca

Fill i successor de Guillem II Es manifestà liberal govern Thorbeke Amb la seva mort cessà la unió d’Holanda i Luxemburg

Era cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem En 1695-1700 fou lloctinent de València, com a successor del marquès de Castel-Rodrigo Cessà a la mort de Carles II de Castella

El 1833 abandonà el negoci familiar i lluità contra els carlins Acompanyà Joan Prim en diverses accions bèlliques Alcalde de Girona 1842-43, cessà en caure el govern progressista El 1854 el nou règim progressista el nomenà alcalde de Reus

Hereu de l’empresa tèxtil cotonera Montalfita, l’engrandí i desenvolupà El 1946 fou elegit president del Futbol Club Barcelona, que dugué a una etapa d’esplendor contractació de L Kubala, temporada de les cinc copes, etc Cessà el 1953

Germà de Francesc Estudià dret a València Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València els anys 1907-09 durant el seu exercici se celebrà l’Exposició Regional Valenciana i 1930-31 Cessà amb l’adveniment de la Segona República, i es retirà

Empresari seder, presidí 1932 el Collegi de l’Art Major de la Seda de València Fou secretari 1930 de la Dreta Regional Valenciana i diputat a corts per la CEDA i la circumscripció de València 1936 Formà part de la segona comissió gestora de l’ajuntament de València 1939 en acabar la guerra civil, però cessà en aquest càrrec a petició pròpia

El 1808 era coronel de les Guàrdies Valones de Barcelona Al desembre d’aquest any fou nomenat governador i corregidor de Barcelona, però l’autoritat efectiva fou exercida en realitat pel regidor degà Antoni de Ferrater Fou, juntament amb aquest, l’únic membre de l’ajuntament que jurà fidelitat a JosepI Bonaparte abril del 1809 Cessà arran de les reformes d’Augereau 1810

Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant la invasió francesa del 1285 Alfons III el recompensà amb el nomenament de cònsol a Tunis 1291 Cessà el 1294, però intervingué en operacions comercials particulars de Jaume II de Catalunya-Aragó Vers el 1300 tornà a ésser cònsol de Tunis La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans

Ingressà en l’orde dels frares mercedaris 1799 i fou el fundador de l’associació anomenada Escola d’Organistes, que cessà les activitats arran de la guerra del Francès Compongué una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una destacada missa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix, i és autor de motets d’una gran qualitat

Fill i hereu de l’advocat Francesc de Riba i de Milans Vinculat a la Lliga, fou membre del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya El 1931 fou nomenat president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre el 1934 cessà arran del conflicte de la Llei de Contractes de Conreu i fou substituït per Josep Cirera i Voltà, partidari de mesures més enèrgiques contra els rabassaires i la nova llei