Resultats de la cerca

Anà a Londres 1911 i a París, on esdevingué membre del partit socialista 1917 i participà en la fundació del partit comunista francès 1920 Després d'un viatge a Moscou, collaborà a Canton amb Mikhail Borodin 1925-27 i es relacionà amb altres revolucionaris vietnamites, especialment amb Pham Van Dong Amb el pseudònim de Nguyen Ai Quoc , fundà a Hong-Kong el partit comunista indoxinès i fou empresonat pels britànics 1930 Alliberat, visqué a Xangai, Moscou, Berlín, Tailàndia i la Xina 1940, i sota el nom de Ho Chi Minh organitzà a la Xina la Lliga Vietnamita per a la Independència…

Membre del partit comunista des del 1921, fou elegit membre del comitè central 1927 i del Poliburó 1942 El 1949 fou designat vicepresident de la República Popular de la Xina, i el 1959, president D’àmplia formació humanística, fou el principal teòric del partit, ensems amb Mao Zedong , del qual fou el principal rival Les seves crítiques a les comunes populars li costaren, a conseqüència de la Revolució Cultural , la despossessió de tots els càrrecs 1968, sota l’acusació de revisionisme Morí en captivitat

Fill d’emigrants de Hong Kong Graduat 1991 i màster 1992 per la Universitat de Flinders, el 1996 es doctorà per la Universitat de Princeton Professor de la Universitat de Califòrnia Los Angeles UCLA des del 1996, els seus camps de recerca inclouen, entre d’altres, l’anàlisi harmònica, les equacions diferencials parcials, la combinatòria algèbrica, la combinatòria aritmètica, la combinatòria geomètrica, la teoria de probabilitats, la compressió de dades i la teoria dels nombres En aquest camp, el 2004 enuncià, conjuntament amb el matemàtic britànic Ben J Green, el  teorema de Green-Tao ,…

Governador de Shanxi 1882, de Guandong i Guangxi 1884 i de Hunan i Hubei 1889-1907 i gran secretari d’estat 1907, implantà la primera indústria siderúrgica a la Xina 1894 i el ferrocarril de Wuhan-Hankou a Pequín 1906 A la seva obra Quan xue pien ‘Exhortació a l’estudi’, 1898 exposà les mesures per a aprendre els coneixements occidentals

Dirigí l’ofensiva de les tropes de Vietnam del Nord sobre el sud que culminà amb la conquesta de Saigon el 1975 Ministre de defensa del govern provisional 1969-76, caigué en desgràcia per fer públiques les rivalitats entre els diferents dirigents comunistes Fou rehabilitat el 1995 amb motiu del vintè aniversari de la fi de la guerra El 1996, poc abans de morir, fou nomenat cap militar de personal

No fou mai reconegut per la casa imperial t'ang , a la qual pertanyia, i visqué en la pobresa La seva poesia, difícil i dominada per l’esteticisme, representa una innovació dins la poesia t'ang La seva obra ha estat recollida a Ch'ang-yü chi

Membre del Partit Comunista del Vietnam des de l’any 1965, el 1997 accedí al parlament i es convertí en cap del Partit Comunista a la ciutat de Ho Chi Minh 2000 Al juny del 2006, l’Assemblea Nacional l’escollí president amb el 94,12% dels vots

Germà de Cheng Hao Visqué i ensenyà a Luoyang La seva actitud crítica l’enfrontà amb el grup de Sichuan, dirigit per Su Chi El 1097 foren prohibits els seus ensenyaments i fou bandejat En contrast amb el seu germà, inaugurà una tendència racionalista dins el neoconfucianisme, la qual havia de culminar amb Chu Hsi

Provinent d’una família pagesa, canvià de nom el 1939, quan ingressà al Partit Comunista, en la jerarquia del qual ascendí El 1941 s’uní al Viet-minh i combaté els francesos a la primera guerra d’Indoxina 1946-54 Arran de la partició del país 1954, romangué a la República del Vietnam i el 1958 esdevingué a Saigon actualment Ho Chi Minh el principal dirigent del Partit Comunista, del qual fou elegit membre del comitè central el 1972 Posteriorment, el 1960 s’integrà al Front Nacional d’Alliberament Vietcong, del qual fou oficial i lluità contra els nord-americans a partir del 1964…

En les seves obres es barregen un alt grau de lirisme i la lluita comunista Nedjma 1956, Le cadavre encerclé 1955, Le cercle des représailles 1959, Le polygone étoilé 1966, Les ancêtres redoublent de férocité 1967, Poudre d’intelligence 1967 i L’homme aux sandales de caoutchouc 1970, homenatge a Ho Chi Minh En tornar a Algèria, al principi dels anys setanta, escriví en àrab Mohammed agafa la teva maleta 1971, La veu de les dones 1972, La guerra de dos mil anys 1974, Palestina traïda 1975 i El rei de l’oest 1977, molt més popularistes