Resultats de la cerca

Es formà a Nàpols amb L Leo i F Durante En aquesta ciutat estrenà òperes com La Beatrice 1740 i L’amore ingegnoso 1745 Els anys 1746 i 1747 residí a Palermo, on compongué la primera opera seria , Artaserse L’any següent fou mestre de capella a l' Ospedale degli Incurabili de Venècia, on compongué diversos motets i l’oratori Christus a morte quaesitus et in Calvario inventus per a l’esmentada institució L’òpera Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno , amb llibret de Goldoni i estrenada a Venècia el 1748, fou un punt d’inflexió important per a Ciampi, ja que es representà en altres…

Inicialment es formà com a pianista amb el seu oncle, Theodore Ritter, i debutà com a tal a setze anys Posteriorment, estudià cant amb els seus pares i debutà el 1917 com a Violetta La Traviata Dos anys més tard fou contractada a l’Òpera Còmica de París, on actuà amb èxit en diverses òperes de WA Mozart, Ch Gounod o R Hahn, del qual el 1949 hi estrenà Oui des jeunes filles El 1932, després de diversos èxits a París, Milà i Berlín, es presentà al Festival de Salzburg La seva versatilitat li permeté abordar un repertori molt divers, des de Mozart fins a R Strauss, passant per l’òpera…

Llicenciat en lletres 1941 i en dret 1946, aquest any entrà a la Banca d’Itàlia, de la qual fou cap dels serveis d’estudis 1970-78 i governador 1979-93 El 1993 inicià la seva carrera política president del consell de ministres 1993-94, ministre d’hisenda en els governs de Romano Prodi 1996-98 i de Massimo d’Alema 1998-99, el 1999 fou elegit president de la República italiana, càrrec que ocupà fins al maig de 2006, en què fou substituït per Giorgio Napolitano Ocupà també càrrecs en institucions internacionals president del comitè de governadors de la CEE 1982-87, vicepresident del Banc…

Estudià a Nàpols, on estrenà òperes com La Beatrice 1740 i Artaserse 1747 El 1748 anà a Londres, on dirigí una companyia italiana que estrenà intermezzi i òperes seves i d’altri A París 1753 donà a conèixer la seva òpera Bertoldo in corte del 1747, que exercí una gran influència en l’òpera francesa i alemanya Tornat a Venècia, fou mestre de capella a l’Ospizio degli Incurabili 1760-62 hi estrenà oratoris i òperes com Antigona 1762 Deixà obres polifòniques i unes remarcables sonates per a clavecí

El 1935 debutà en el cinema amb Königswaler ‘Vals real’ de H Maisch i un any després formava part del Metropoltheater de Berlín Del 1941 al 1953 fou membre del prestigiós Burgtheater de Viena, i parallelament desenvolupà una prolífica activitat cinematogràfica, especialment notable a partir de la Segona Guerra Mundial Des Teufels General ‘El general diable’,1955 de H Kaütner, Les héros sont fatigués 1955 d’Y Ciampi, Michel Strogoff 1956 de R Vadim, Les espions 1957 d’HG Clouzot, Me and the Colonel 1958 de P Cleuville i Lord Jim 1965 de R Brooks, entre molts d’altres

Nascut en una família de tradició musical, la seva formació fou encomanada a Blanche Bascourret de Gueraldi Entre el 1944 i el 1952 estudià a l’École Normale de Musique de París, i aquest darrer any ingressà al Conservatori, on estudià amb Marcel Ciampi, i posteriorment es perfeccionà amb Wilhelm Kempff Ha abordat grans cicles, com el dels últims concerts de WA Mozart, que tocà l’any 1964, les trenta-dues sonates de L van Beethoven, interpretades el 1969, i la integral de les sonates de GF Händel, del 1973 Formà duet de piano amb la seva esposa, Tania, i també actuà amb Paul…

Llicenciat en dret 1942 Milità en l’antifeixisme, i acabada la Segona Guerra Mundial entrà en la carrera judicial i actuà com a fiscal Peça clau per a la consolidació del Partito Democrazia Cristiana , en fou diputat des del 1946 i formà part del seu comitè executiu 1949-54 Tingué càrrecs en els governs de De Gasperi , A Fanfani i M Scelba ministre de transport 1966-68, ministre d’educació 1972-73, portaveu del Parlament 1975-83 i ministre de l’interior 1983-87 Després d’un breu pas per la presidència del parlament abril-maig 1992, rellevà Francesco Cossiga  en la presidència de…

Es formà al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ingressà al de París, on estudià amb Vlado Perlemuter, Marcel Ciampi, Pierre Pasquier i Henriette Puig-Roget Els primers premis assolits, l’any 1974, en el concurs de Jaén i en el de Vianna Da Motta de Lisboa marcaren l’inici de la seva carrera com a concertista i també com a intèrpret de música de cambra amb el violinista Régis Pasquier, amb qui debutà l’any 1976 al Lincoln Center de Nova York Del 1976 al 1985 fou solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio de França, i el 1986 fou nomenat professor d’…

Inicià els estudis molt jove, i a catorze anys ja tenia un important repertori Fou deixebla de Lazare Lévy i d' O Messiaen , amb qui es casà, com també de M Ciampi, S Caussade, C Estyle i D Milhaud A les classes de Messiaen conegué bona part dels compositors francesos més importants del moment, i de manera especial P Boulez Desenvolupà una important tasca concertística, amb una atenció especial al repertori contemporani, i estrenà tota l’obra pianística de Messiaen, que li dedicà Visons de l’amén 1943 i Vingt régards de l’enfant Jesus Boulez escriví per a ella la Sonata núm 2…

Dotada d’unes grans condicions per a la música, a cinc anys oferí un concert a Alger Estudià amb Marcel Ciampi al Conservatori de París, centre on el 1950, amb catorze anys, aconseguí el primer premi de piano Tres anys després resultà vencedora en el Concurs de Piano Claire Pagès La relació de concursos en què ha estat premiada inclou el Concurs Long-Thibaud de violí i piano 1953, Concurs Internacional de Música de Ginebra 1954, Concurs GB Viotti 1955, Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1956, Concurs Internacional de Piano F Busoni 1959 i Concurs Internacional de Piano Van Cliburn…