Resultats de la cerca

Enginyer industrial, creà i dirigí diversos cineclubs Condal, Laietà, Escola d’Enginyers, etc, associacions i institucions cinèfiles Federación Española de Cineclubs 1970-73, Institut del Cinema Català 1977-79, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1969-81, Federació Catalana de Cineclubs 1982-87, Asociación Española de Historiadores del Cine 1988-90, Mediateca de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya 1994 i Grup de Recerca Cinematogràfica 1996, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaExercí la crítica…

Des del 1902 residí a París El seu Manifeste du VII e art, influït per Marinetti i D’Annunzio, és un dels primers tractats sobre el fet cinematogràfic Fou l’iniciador del moviment mundial dels cineclubs

Vida Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i muntà els cineclubs Condal, Layetano i Club Fòrum Cinematogràfic amb Jos Oliver, amb qui dirigí, a més, la revista "Otro Cine" 1966-67 També portà el Cineclub de l’Escola d’Enginyers 1966-69, premi Sant Jordi de Cinematografia 1967 al millor cineclub de Catalunya fundà el Cineclub de l’Associació d’Enginyers 1969-81 i creà el SUC 1967-68 Parallelament, treballà a l’Editorial Labor, on coordinà i redactà una part de la monumental Enciclopedia Ilustrada del Cine 1968-71, 4 vol A continuació cofundà la…

A catorze anys realitzà dues cintes d’animació dibuixades sobre pellícula de 9,5 mm Feu la fotografia de dos curts de Sergi Schaaff, Ella, él y el deporte 1955 i Aplicación Mala 1956, del grup La Gente Joven del Cine Amateur, i collaborà com a tècnic en el rodatge del curt d’animació Quién se ríe de quién 1954, Josep Maria Blanco Fundà el Cineclub Bonanova 1957-68 que acollí el Seminari Universitari de Cinematografia 1967, i participà activament en l’Escola de Cinematografia Aixelà que el seguí Collaborà i programà cineclubs durant anys, i illustrà a la impremta del seu pare els programes del…

Començà com a poeta Interessat pel cinema des del 1919, el 1925 fundà amb Ernesto Giménez Caballero el primer cineclub de l’Estat espanyol a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on intimà amb Buñuel i Dalí Establert a París 1930, on presentà La aldea maldita de Florián Rey, hi fundà la revista Nuestro Cinema Els anys anteriors a la Guerra Civil —durant la qual fou executat— fundà nombrosos cineclubs i portà a terme una activitat que li ha valgut a França el nom d' el Delluc espanyol

Vida Autodidacte creatiu, encuriosit i estudiós dels procediments tècnics feia "el capicua", el cinema continu Feu d’operador al front de Guadalajara el 1936 amb la seva màquina de 35 mm Hertel després es prodigà per collegis, cineclubs, entitats i festivals d’arreu de l’Estat espanyol Com a operador de cabina feu d’instructor del cinema en relleu 3D per Catalunya i l’Estat espanyol Fou empresari del cine Brisa Mar de Comarruga La seva tasca fou reconeguda el 1982 per la Generalitat i els crítics, i el 1991 la Germandat del Cinema li atorgà una medalla d’or pels seus cinquanta…

Vida Collaborador ocasional d’"Arte y Cinematografía" i format en cineclubs a Catalunya, portà aquesta experiència a Colòmbia després de la guerra civil, on muntà força sessions i fundà amb Gabriel García Márquez la Filmoteca Nacional Després es traslladà a Mèxic, on treballà professionalment d’editor i distribuïdor de llibres Formà part del grup cinèfil Nuevo Cine, i feu d’administrador i difusor de la seva revista homònima 1960 D’altra banda, feu d’extra en el film Napoleó 1925-26, Abel Gance, i a Mèxic feu de l’amo del billar a En este pueblo no hay ladrones 1964, Alberto…

Es donà a conèixer en revistes dels anys vint ‘Films Popular”, “Films Selectos”, “Nuestro Cinema'' i durant el decenni següent exercí la crítica a Unión Radio Madrid Aquests anys publicà els primers llibres Espectador de sombras Crítica de films 1935 i Arte de masas Ruta de los temas fílmicos 1936 així mateix, desplegà una intensa activitat dirigida als cineclubs i fundà el Grupo de Escritores Cinematográficos Independientes GECI Exiliat el 1939, residí a Buenos Aires, on prosseguí la seva tasca com a crític i publicista i publicà, entre d’altres, El cine, Magia y aventura del…

Mentre cursava estudis tècnics, s’introduí en els cercles del cineclubs de Lisboa, i el 1957 s’incorporà com a director de muntatge a la Radiotelevisió Portuguesa, en la qual, després de la dictadura, ocupà càrrecs directius El 1959 estudià, becat, a Londres i a Hollywood En tornar a Portugal fou un dels principals renovadors del cinema portuguès dins del moviment anomenat Cinema Novo, que tingué en Belarmino 1964, documental sobre un boxejador de Lisboa, un dels punts culminants Dirigí una trentena de produccions, sovint adaptacions de novelles, a més de curts, documentals i…

Es formà a la facultat de lletres El 1932 Juan Piqueras l’introduí en els ambients cinematogràfics polítics de l’avantguarda Creà diferents cineclubs universitaris Membre del comitè nacional de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos 1935, el 1937 n'esdevingué secretari general i el mateix any fou elegit membre del comitè nacional de la Federació Nacional dels Estudiants de Catalunya El 1951 inicià la crítica cinematogràfica a Índice , i uns quants anys més tard creà —amb Bardem, Ducay i Garagorri— Objectivo El 1955 fou un dels organitzadors de les converses de Salamanca El…