Resultats de la cerca

Vinculada durant tota la carrera al Grup Esportiu i Excursionista Gironí i a l’entrenador Josep Lluís Lucero Fou campiona de Catalunya d’heptatló cinc vegades 1989, 1990, 1992, 1993, 1995 i millorà cinc cops el rècord català També fou campiona de Catalunya de salt d’alçada en pista coberta 1992, 1995 Competí en mitja dotzena de cites internacionals amb la selecció espanyola, especialment en pista coberta

Vinculat al Club Nàutic Banyoles, fou campió d’Espanya diverses vegades vuit amb timoner i doble escull 1978, vuit amb timoner 1979, 1982, 1984, vuit amb timoner i esquif 1981, quatre amb timoner 1983, 1984, quatre escull 1986, 1987 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i Los Angeles 1984, en la prova de quatre sense timoner, i obtingué diploma olímpic en les dues cites

Membre de la Unió Atlètica Rubí, s’inicià en l’atletisme a través de les curses populars quan ja havia superat els trenta anys Fou campió d’Espanya de 100 km quatre vegades 1993-96 Competí en les grans cites internacionals, i disputà dos Campionats d’Europa i sis edicions de la Copa del Món de l’especialitat Durant la seva trajectòria acabà 43 curses de 100 km

La seva obra, exigent i hermètica, amb influència de Saint-John Perse, és sovint un teixit de cites que incorpora les veus de la tradició a la seva pròpia De les seves obres destaquen Actes 1966 —espècie d’art poètica—, Le monde de Thomas Mann 1962 i els volums poètics Les meurtrières 1959, Fragments du cadastre 1960, Poèmes de la presqu’île 1961, Biefs 1963, Oui-dire 1966, Tombeau de Du Bellay 1973, Jumelages 1978, Donnant donnant 1981 i Livre des gisants 1983

Exercí l’advocació i la magistratura fou conseller de l’emperador Septimi Sever Caracalla, que havia fet matar el seu germà Geta, el féu assassinar amb els seguidors d’aquest Ha estat considerat el príncep dels jurisconsults romans l’anomenada llei de cites de Teodosi i Valentinià III 426 confirma l’autoritat de font de dret de la seva doctrina És l’autor de qui aplega més fragments el Digest de Justinià D’entre les seves obres cal esmentar les Responsa i les Quaestiones Després de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, la influència de la seva doctrina fou molt important en la…

Estudià dret a Lovaina, teologia a Marburg i ciències naturals a Montpeller amb Guilhem Rondelet Nomenat preceptor dels fills d’Anton Fugger, recorregué amb ells bona part de la península Ibèrica i a València conegué el botànic Joan Plaça Arran d’aquest viatge publicà a Anvers Rariorum stirpium per Hispanias observatarum Historia 1576 Fou cridat a Viena per l’emperador Maximilià II i entre el 1593 i el 1609 ocupà la càtedra de botànica de la Universitat de Leiden Les seves cites de plantes valencianes representen les primeres localitzacions documentades d’una planta als Països Catalans i d’…

Se serví de tots els estils literaris, des del barroc fins al surrealisme El dialecte vienès tingué una gran importància en la seva obra, que barreja el greu amb el grotesc, el llegendari i el sarcasme, el frívol i el macabre, adultera cites d’autors clàssics, i utilitzà tota mena de recursos paròdics, etc, sempre per tal de provocar els lectors De la seva àmplia obra cal destacar Gedichte über die Liebe und über die Lasterhaftigkeit ‘Poesies sobre l’amor i sobre la immoralitat’, 1975, Grammatik der Rosen ‘Gramàtica de les roses’, 1979, Die Sonne war ein grünes Ei ‘El sol era un ou verd’,…

S’inicià en el Club Natació Reus Ploms, on competí durant gairebé tota la seva trajectòria Al final de la carrera també defensà el Futbol Club Barcelona i l’Agrupació Atlètica Catalunya El 1978 ingressà a la Residència Blume, on s’entrenà durant tres temporades, i passà a la Blume de Madrid, fins el 1988 Fou quatre vegades campió de Catalunya de llançament de martell 1984, 1986, 1987, 1991 i establí tres cops el rècord català En Campionats d’Espanya, assolí dues medalles de plata 1985, 1987 i tres de bronze 1981, 1982, 1986 També disputà algunes cites internacionals Com a tècnic, impulsà les…

Debutà a la televisió en la sèrie Bandolera 2011-12, gènere en el qual es projectà interpretant un dels personatges principals de Polseres vermelles 2013 Posteriorment ha actuat en les sèries El tiempo entre costuras 2013, Cuéntame un cuento 2014, Cites 2015, Habitaciones cerradas 2015 i Carlos, Rey Emperador 2015-16 Debutà en el cinema en diversos curts, i actuà com a secundària en el seu primer llargmetratge Tengo ganas de ti 2012, de Fernando González Molina Més tard protagonitzà  Fort Ross 2014, de Jurij Moroz,  Victoria 2015, de Sebastian Schipper, film amb el qual guanyà els premis Lola…

Graduat al Centre de Formation des Journalistes CFJ de París, és membre del grup d’experimentació narrativa d’avantguarda Oulipo des del 1992, i president des del 2019 Ha treballat com a editor a l’editorial Le Castor Astral De la seva obra narrativa destaquen Sonates de bar 1991, Le voleur de nostalgie 1992, Les amnésiques n’ont rient vécu d’inoubliable 1998, Quelques mousquetaires 1998, La disparition de Perek 1998, Joconde jusqu’à cent et plus si affinités 1998, Inukshuk, l’homme debout 1999, Joconde sur votre indulgence 2002, Cités de mémoire 2002, Encyclopaedia inutilis 2002…