Resultats de la cerca

Autor de narracions i drames d’un llenguatge molt treballat i d’una detallada observació psicològica Cal citar-ne la novella curta Romeo un Julija ‘Romeo i Julieta’, 1897 i el drama Indrāni 1904

Recollí una gran collecció d’animals nord-americans, i fou director del museu d’història natural de Nova York Entre les seves obres cal citar A History of North American Birds ‘Ressenya dels ocells nord-americans’

Doctor en medicina Escriví poemes curts, recollits a Poetical works ‘Obres poètiques’, 1912 i New verses ‘Nous versos’, 1925 Cal citar també The testament of Beauty ‘El testament de la bellesa’, 1929 i Prometheus the Firegiver ‘Prometeu donador de foc’, 1884

Influït per corrents avantguardistes, la seva obra recull una visió deformada de la realitat També hi són presents la sàtira i un cert humor negre Cal citar-ne Miss Lonelyhearts 1933, A Cool Million 1934 i The Day of the Locust 1939

És autor del Trattato dell’arte della pittura, scultura e architettura 1584, important estudi sobre el pensament manierista Entre les seves poques obres pictòriques conservades, hom pot citar un Autoretrat Pinacoteca dei Brera, Milà i una Pietat convent dels caputxins de Milà

Formà part del grup d’escriptors dedicats a la sàtira social Els seus primers drames reflecteixen la influència d’Ibsen Drei ‘Tres’, 1892, Winterschlaf ‘Son d’hivern’, 1895, Der Probenkandidat ‘El passant’, 1899 Entre les seves novelles cal citar Der siegende Wald ‘El bosc victoriós’, 1926

Es donà a conèixer com a poeta Marionetterna ‘Els putxinellis’, 1903 De les seves novelles cal citar Drömmen ‘El somni’, 1904, Ett bokslut ‘Un balanç’, 1942, etc Descriví preferentment la vida i els problemes de la ciutat amb un estil contingut i irònic i un llenguatge elaborat

El seu Oceà sobre el comentari de l’Alcorà té interès pel fet de citar les fonts i donar les variants de lectura Fou editat a Egipte l’any 1910 És autor també d’un comentari a l' Alfiyya d’Ibn Mālik i de la primera gramàtica del turc

Format en l’expressionisme, emprà aviat les formes espontànies de l’expressionisme popular gallec mitjançant una hàbil utilització de les possibilitats de la fusta i del granit Cal citar-ne el grup Antroidas màscares Conreà també els temes folklòrics Rapaz, Mociña , etc i el retrat Manuel Portela Valladares

Es formà, probablement, a Girona amb l’arquitecte i escultor Pere Morei Hom li atribueix el sepulcre del bisbe Bertran de Mont-rodon ~1384 de la seu gironina, que mostra un avenç tècnic considerable quant al tractament naturalista del rostre de la figura jacent i a la geometrització de les formes a la manera flamenca, característiques que en les seves obres documentades alternà amb la fórmula idealitzada peculiar del gòtic francès Realitzà la major part de la seva obra coneguda a Barcelona, on consta com a ciutadà en gairebé tots els documents Després de viatjar a Flandes per tal de…