Resultats de la cerca

Li ha estat atribuïda la novella sentimental Triste deleytaçión , signada amb les inicials FADC Els diversos catalanismes i el fet que el plany de l’enamorat, en 151 versos, sigui en català, corrobora la catalanitat de l’autor Era, potser, comanador de la Guàrdia L’acció de l’obra, tal vegada autobiogràfica, se situa vers el 1458 i sembla reflectir un ambient concret i limitat, no barceloní Escrita en prosa i vers, consta de dues parts la primera refereix fets versemblants i denota la influència de la Fiammetta de Boccaccio i de Juan Rodríguez del Padrón la segona transporta el lector a un…

El 1867 arribà a l’Uruguai i s’establí a Montevideo S’integrà al grup d’educadors del moviment renovador de l’escola uruguaiana, que animà i dirigí Pedro Varela Ensenyà al Collegi Universitari de Montevideo i fou director de les escoles d’experimentació de tercer grau i formador de molts mestres de l’època El 1882, durant la dictadura de Máximo Santos, se separà de l’escola pública per desavinences amb les autoritats dirigents Exercí el magisteri en institucions privades, d’entre les quals cal esmentar la direcció del Liceo Montevideano Fou director del Collegi San Francisco 1888, catedràtic…

Obrera del ram tèxtil, organitzà un grup anarquista a Sabadell el 1884, influïda per l’enginyer Tarrida del Mármol Detinguda a conseqüència dels atemptats anarquistes del 1893 i del 1896, i bandejada després del procés de Montjuïc 1896, residí a França i a Anglaterra, però tornà a Barcelona el 1898 Participà molt activament com a propagandista en la campanya de reivindicacions socials promoguda a Barcelona al començament del s XX Fundà la revista El Productor 1901 Al gran míting obrer del Circ Espanyol 16 de febrer de 1902 féu una crida de solidaritat amb els vaguistes del ram metallúrgic,…

Collaborà amb diversos mitjans, com Diluvio , L’Instant i la revista Catalunya Ràdio , en camps diversos, però especialment en l’esportiu El 1940 entrà a formar part de la redacció del Diari de Barcelona , on va desenvolupar tota la seva carrera professional El seu germà Xavier 1918-86 desenvolupà una activitat anàloga a El Noticiero Universal El seu pare Joaquim Brangulí Soler 1879-1945 fou un dels primers fotoperiodistes de Catalunya i les seves fotografies mostren les grans transformacions que es produïren entre els anys 1900-45 L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons fotogràfic…

Iniciat en el món del basquetbol com a jugador i entrenador, fou responsable de l’Obra Atlètica Recreativa de Barcelona 1951-55, organització que abandonà amb 115 entitats afiliades i gairebé 3 000 esportistes inscrits L’any 1995 s’erigí en un dels impulsors de l’Associació Humanisme i Esport

Fill de Bernat de Claramunt, fou, com aquest, de la cort dels dos germans comtes de Barcelona El 1090 s’havia compromès amb Berenguer Ramon II juntament amb altres magnats a entrar a Tarragona i repoblar-la, però fracassà Sota Ramon Berenguer III, continuà la seva influència a la cort, on tingué activitat fins el 1098 Sembla que morí poc després Pel seu casament amb Ermessenda de Cardona, llur fill, Bernat Amat, esdevingué vescomte de Cardona

Conseller influent a la cort de Ramont Berenguer I de Barcelona, fou enviat per la comtessa Almodis a la cort d’'Alī ibn Muǧāhid, rei de Dénia, vers el 1056 Reconquerí probablement Tamarit, que més tard li fou infeudat pel comte Si no aconseguí de repoblar Tarragona, participà eficaçment en la conquesta de Barbastre el 1068 Aquest mateix any o bé abans, el 1064 assistí a l’assemblea que promulgà el primer nucli dels Usatges de Barcelona El 1090, a l’enfrontament del comte Berenguer Ramon II amb el Cid, a Tévar, fou empresonat Degué morir poc després i el succeí el seu fill Deodat

Els anys quaranta fundà la secció d’handbol del Poble-sec, del qual fou president, i més endavant la secció d’handbol de set de la Penya Solera Fou president de la Federació Catalana d’Handbol 1949-52 A partir del 1958 comandà la secció d’handbol del FC Barcelona i més endavant fou president de l’Agrupació Catalana de Veterans Rebé la medalla d’honor al mèrit esportiu de les federacions catalana, espanyola i francesa d’handbol

S’inicià el 1957 al CN Montjuïc El 1960 s’incorporà al CN Barcelona, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya 1962 Jugà un partit amb la selecció espanyola El 1960 la federació catalana li concedí la medalla de bronze

Exercí durant vint-i-vuit anys com a àrbitre d’àmbit estatal en curses com la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i la Ruta del Sol, a més dels Campionats d’Espanya