Resultats de la cerca

Hom en conserva villancicos com Viendo algunas dudas , a quatre veus, i Clarines de la fama , a vuit veus amb acompanyament de violins

La seva obra, dins un estil realista tradicional, tracta dels diferents aspectes de la problemàtica social espanyola Los olvidados 1957, Los clarines del miedo 1958, Hemos perdido el sol 1964, Las últimas banderas 1967, El hombre que volvió del paraíso 1979, etc Algunes de les seves obres han estat portades al cinema

Es desconeixen les seves dades biogràfiques, però se n’han conservat cinc composicions a la Biblioteca Nacional de Catalunya, que mostren la seva capacitat com a compositor, immers en el conreu de l' stilus mixtus , usual a la Catalunya de la segona meitat del segle XVII Tant en les obres policorals el motet Manete in dilectione mea , a deu veus i continu l’antífona pasqual Regina caeli laetare , a nou veus amb instruments i continu com en les obres per a solista els solos Anit avui és nat un infant , Dos bellos clarines i Pues sois madre gloriosa , Pau Rosés es configura com un…

Actuà com a mestre de capella de l’església parroquial de Reus El 1675 competí amb Pasqual Fuentes per la plaça de mestre de capella de la catedral de València, però perdé El 1682 guanyà la de la catedral de Girona, que exercí fins a la mort Hom en conserva una missa a vuit veus, incompleta, una missa a deu veus amb instruments de corda, una Missa pro defunctis a vuit veus, un Magnificat a deu veus, un Pange lingua a tres veus 1682, Laudate Dominum a nou veus 1682, una Salve regina a deu veus 1683, Ecce Virgo concipiet a quatre veus escriví també villancicos , com Oh admirable Sacramento , a…

Vida No és possible desvincular la personalitat i l’obra d’Anselm Viola de la mateixa història de Montserrat i, ben particularment, de la famosa escola de música que durant segles convertí el monestir català en un focus universal de cultura A deu anys, Pere Viola ingressà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres Benet Esteve 1702 - 1772 i Josep Martí 1719 - 1763 Després de més de set anys com a escolà, al març del 1756 prengué l’hàbit benedictí i li fou imposat el nom d’Anselm, amb el qual ha passat a la història de la música El 1758 es traslladà al monestir de Nuestra Señora de…