Resultats de la cerca

Només dues cantigas d’amigo apareixen com a seves en els cançoners d’Ajuda i de la Biblioteca Nacional de Lisboa Pels seus temes és considerat un dels representants més purs de la tradició gallega

Fill d’un bronzista portuguès, fou deixeble de Francisco Rizi El 1686 fou nomenat pintor de cambra del rei Assimilà el color venecià i el flamenc, i rebé la influència de Velázquez Conreà la pintura religiosa i el retrat Carles II , museu de Frankfurt retrats de la família reial, i dominà la tècnica del fresc La Sagrada Forma 1685, de la sagristia d’El Escorial, és un testimoni dels seus dots per a les composicions escenogràfiques i de perspectiva

Es formà com a navegant a Sant Feliu de Guíxols i feu gran part de la seva carrera esportiva a Catalunya Dissenyà i construí un veler, el Gudrum IV, amb el qual creuà l’Atlàntic en solitari en la regata La Route du Rhum 1978 Dirigí el projecte Licor 43, embarcació que patronejà durant la volta al món Whitbreath entre l’agost del 1981 i l’abril del 1982 Membre de número i vicepresident segon de la Reial Acadèmia d’Enginyeria, presidí l’Autoritat Portuària de Barcelona 2004-06 L'any 2016 fou nomenat president de la Fundació Carulla i de l'Asociació Nacional d’Empresas Estibadores i…

Lloctinent d’almoiner de Ferran II de Catalunya-Aragó en temps de l’abat Delgado, el rei el nomenà president de la generalitat 1488-91 El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel Acabà la Porta Daurada, començada per l’abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents Vimbodí, refeta al s XVIII Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l’escut abacial Es conserva també un gran plat amb les seves armes

D’ascendència valenciana i portuguesa, el 1540 anà amb el seu pare a Portugal, on el seu avi patern era al servei de Joan III Aquest l’envià a Flandes i el recomanà a Anthonis Moor De nou a Portugal, continuà tenint molta relació amb aquest país, fins al punt de passar per portuguès és conegut amb el nom d' Alonso Sanches — o Sánchez — Coello El 1555 era a Castella, i dos anys més tard entrà en contacte amb la cort, a la qual ja sempre restà vinculat, primer a Valladolid i Toledo i després a Madrid, com a pintor de cambra, càrrec en què succeí el seu mestre Moor Assolí una…

Titulat per l’Escola Tècnica d’Enginyers Navals de Madrid 1970, obtingué un màster en administració d’empreses per l’IESE Cap del programa de submarins Daphne 1970-72, enginyer 1973-80 i cap de projectes 1982-84 a les drassanes de Cartagena de  Bazán , de la qual ha estat també cap de l’oficina tècnica i comercial i responsable dels projectes de portaavions i fragates FFG 1986-88 a Ferrol, i director tècnic i comercial a Madrid 1990-95 Ocupà també càrrecs de direcció en el projecte de la fragata NFR 90 de la Internationale Schiffs Studien ISS d’Hamburg 1984-90 Ha estat conseller director…

Segon comte de Coello de Portugal Germà de Diego Coello de Portugal, de qui heretà el títol el 1899 Participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 i combaté contra Àustria agregat a l’exèrcit italià 1866 Lluità en la tercera guerra Carlina el 1874 era cap d’estat major de l’exèrcit central i participà en la proclamació d’Alfons XII, del qual fou ajudant de camp Ocupà les capitanies generals de Burgos, Sevilla i València 1892-93 Fou director general de carrabiners i conseller d’estat Publicà Organización militar 1856 i Estudios sobre el ejército sardo 1859

Lluità contra els carlins Excellí sobre tot pel seu treball de cartografia el millor publicat fins la data Atlas de España y posesiones de ultramar

Milità en el partit democràtic, i participà en les bullangues barcelonines com a seguidor d’Abdó Terrades 1840-42 El 1842 fou nomenat comandant d’un batalló de la milícia nacional el mateix any s’hagué d’exiliar a França amb Narcís Monturiol En tornar-ne fou deportat a Andalusia i després a Eivissa per les seves campanyes periodístiques, de to republicà L’any 1849 li fou possible de retornar a Barcelona, on poc temps després fou assassinat per la brigada de policia anomenada la Ronda d’En Tarrés

El 1563 passà a Nova Espanya Publicà un Tratado de consulta sobre el servicio personal de los indios 1604, poc favorable als indígenes, que ocasionà la rèplica del jesuïta castellà establert al Perú Francisco Coello