Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Tit Calpurni Sícul
Literatura
Poeta romà.
És autor de set èglogues llatines, molt influïdes per Virgili i amb allusions a la vida coetània
Abraham Bosse
Disseny i arts gràfiques
Gravador i dibuixant francès.
Es perfeccionà especialment sota la influència de Jacques Callot La seva obra és interessant per la descripció i la crítica de detalls, costums, arquitectura, etc, de la societat francesa coetània Suite de gravures de mode à la manière de Callot 1629 i Traité des manières de graver en taille douce 1645
Gaspar Requena
Pintura
Pintor.
Documentat des del 1555 En collaboració amb l’extremeny Pedro Rubiales contractà un retaule de Santa Úrsula que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València 1540, procedent del convent de la Puritat, obra que malgrat ésser coetània de Joan de Joanes no n'acusa la influència
Charles de Bouvelles
Filosofia
Literatura francesa
Literatura llatina
Matemàtiques
Humanista francès.
És autor d’uns Commentaria in primordiale evangelium s Joannis, seguits d’una Epistola in vitam Raymundi Lulli Eremitae 1511, primera biografia impresa de Ramon Llull, feta damunt l’anònima coetània, i que tingué diverses edicions fins al s XVIII Relacionat amb el lullista mallorquí Nicolau de Pacs, li contestà amb les Responsiones ad novem quaesita Nicolai Paxi 1521 Pertany al nucli d’humanistes francesos estudiosos de Ramon Llull, sense arribar, però, a ésser-ne adeptes
Joan Seguí
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista.
Canonge penitencier de la catedral de Mallorca El 1586 era procurador del regne a la cúria romana per la causa de Ramon Llull Escriví, per encàrrec del rei, una Vida y hechos del admirable doctor y mártir Ramon Llull , en la qual, després de seguir detalladament la vida —segurament segons la Vida coetània — del mateix Llull, féu una defensa de l’ortodòxia lulliana, citava la sentència definitiva de la causa, els privilegis favorables i els acords del concili de Trento Fou publicada el 1606, conjuntament amb la versió castellana del Desconhort feta per Nicolau de Pacs És autor…
Josep Llausàs i Mata
Literatura catalana
Poeta i narrador en llengua castellana.
Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a “El Museo de Familias” amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de…
Josep Llausàs i Mata
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Literat i filòleg.
Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a El Museo de Familias amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de…
,
Francisco Fernández Palero
Música
Organista i compositor, probablement andalús.
Fou organista de la capella reial de Granada des del 1551 fins a la seva mort, encara que també freqüentà els orgues de l’església de San Jerónimo La seva obra es coneix gràcies a Luis Venegas de Henestrosa, el qual inclogué tretze composicions de Fernández Palero en el seu Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela Alcalá de Henares 1557 Es tracta principalment de tientos i glosas a partir d’obres d’altres autors com Morales, Josquin, Mouton o Crecquillon En aquestes peces queda palès que era un bon coneixedor de la tradició musical de l’Escola Francoflamenca, coetània i…
Josep Massot Reynier
Historiografia catalana
Magistrat i historiador del dret d’expressió francesa.
Vida i obra Pertanyent a la burgesia liberal de la Restauració borbònica, estudià a la Sorbona i al Collège de France, a París El 1831 fou cap de servei del ministre de Justícia i el 1839, advocat general als jutjats de Montpeller Publicà articles sobre la teoria del dret i és conegut pel seu estudi “Les coutumes de Perpignan suivies des usages de la dîme, des plus anciens privilèges de la ville et de documents complémentaires, publiés en roman et en latin”, publicat el 1848 en el Bulletin de la Société Archéologique de Montpeller L’arxiver JA Brutails, personalitat de la història local…
Bertel Thorvaldsen
Escultura
Escultor danès.
Fill d’un tallista d’origen islandès, fou deixeble de NAAbilgaard a la Royal Academy de Copenhaguen 1781-93 Des del 1796 amplià estudis a Roma, on residí d’una manera gairebé ininterrompuda fins l’any 1838 adoptà el nom d’Alberto Membre de l’Accademia di San Luca 1808, n'esdevingué president en 1827-28 Assolí un gran prestigi internacional Bé que continuà mantenint estudis a Roma, el 1838 tornà a Copenhaguen, ciutat a la qual llegà les seves obres, les seves colleccions i la seva fortuna, que foren consagrades a la creació del museu que duu el seu nom, acabat el 1848 És considerat l’escultor…