Resultats de la cerca

Doctor en lingüística cognitiva Proposa una gramàtica cognitiva, anomenada gramàtica de l’espai Es tracta d’una metàfora que li permet afirmar que sempre existeix una imatge subjacent a una determinada forma gramatical i és aquesta imatge la que imposa la forma gramatical escollida en tots els nivells de la llengua En aquest sentit, les seves publicacions més destacades són Concept, Image and Symbol the Cognitive Basis of Grammar 1990, Foundations of Cognitive Grammar 1999 i Grammar and Conceptualization 1999

Fill de pare d’ascendència grecoxipriota i de mare sinosingapuresa Estudià al Queens’ College de Cambridge i es doctorà en Neurociència Cognitiva al University College de Londres UCL el 2009  Fou programador i dissenyador de videojocs i expert en jocs de taula És el director executiu i cofundador de DeepMind i Isomorphic Labs, i assessor d’intelligència artificial per al govern del Regne Unit El seu treball, juntament amb  John M Jumper , en el programa d’intelligència artificial AlphaFold, desenvolupat per DeepMind, ha estat guardonat entre d’altres amb el premi Breakthrough, el…

Deixeble de K Lewin, treballà successivament al MIT 1945, les universitats de Michigan 1948, Minnesota 1951, Stanford 1955 i, des del 1968, a la New School for Social Research de Nova York Féu recerca sobre comunicació informal, comparació social i percepció visual, però la seva contribució principal se centrà en el comportament resultant del que anomenà ‘dissonància cognitiva’, consistent en la coexistència d’afectes, idees o actituds de natura contradictòria en un mateix individu Publicà, entre altres obres, A Theory of Cognitive Dissonance 1957, Conflict, Decision and…

Doctor en psicologia experimental per la Universitat de Harvard 1979 Després de ser director del centre de neurociència cognitiva al Massachusetts Institute of Technology 1982-2003, l’any 2003 tornà a la Universitat de Harvard, on actualment exerceix com a professor La seva recerca més reconeguda es basa en el procés d’aprenentatge del llenguatge en les criatures i en el seu controvertit i particular desenvolupament de les teories del llenguatge de Noam Chomsky, on argumenta que la facultat de la parla no és una característica innata dels humans sinó que és un producte de l’…

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1953 L’any 1957 inicià la seva carrera com a neurocientífic a la Universitat de Califòrnia UCLA Treballà al Max-Plank Institute de Munich 1962-64 Després de doctorar-se en neurociènca per la Universitat de Granada tornà als EUA, on exerceix de professor de psiquiatria i biologia del comportament i és membre del Neuropsychiatric Institute de la UCLA, i catedràtic de psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca en el camp de la neurociència cognitiva donà com a resultat el descobriment de “…

És catedràtic de lingüística a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Fou un dels fundadors de la semàntica generativa en lingüística durant els anys seixanta, impulsor de la lingüística cognoscitiva durant la dècada dels setanta i investigador reconegut de la teoria neuronal del llenguatge als vuitanta Per a Lakoff, el coneixement humà està organitzat a partir de models cognitius idealitzats de diversa naturalesa proposicionals, esquemes d’imatge, metafòrics, metonímics i simbòlics Aquestes xarxes conceptuals emergeixen de la nostra experiència corporal en el món i adquireixen nivells d’…

Doctora en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, fins el 2013 ha estat cap del servei de neurologia del departament de malalties neurodegeneratives de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona Ha centrat la seva activitat professional en el camp de la demència, especialment en la malaltia d’Alzheimer , i ha dut a terme recerca sobre biomarcadors i proteïnes de senyalització d’aquesta malaltia, els factors genètics i ambientals involucrats en la seva aparició i l’aplicació de models terapèutics de psicoestimulació cognitiva i d’altres Autora d’un gran nombre…

Llicenciada el 1987 i doctorada en filologia catalana el 1990 per la Universitat de València, la seva tesi Les oracions adversatives rebé el premi extraordinari de doctorat i el premi Pompeu Fabra de l’IEC 1991 Des del 1987 és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, i des del 2006 catedràtica Els anys 2002-07 fou vicerectora de recerca i de tercer cicle de la Universitat de València Ha estat professora visitant a les universitats de Venècia, Cambridge, Berkeley i Stanford, entre d’altres Membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia…

Estudià magisteri Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics S’inicià com a novellista amb la trilogia formada per L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci 1970 i La capitulació 1972 Continuà amb Han plogut panteres 1971, Els alicorns 1972, premi Josep Pla 1971, La cerimònia 1977, Angeli musicanti 1984, Els rius de Babilònia 1985, premi Sant Joan 1984, El palau de vidre 1989, una segona trilogia formada per Paradís d’orquídies 1993…