Resultats de la cerca

El 1960 entrà al taller familiar Ha dut a terme nombroses exposicions, en solitari i també amb el seu pare, Josep Serra i Abella Les seves peces, de formes geomètriques, presenten una combinació de tècniques ceramiques amb l’escultura, el gravat i l’esgrafiat

Cofundador, el 1951, del Living Theatre El seu teatre causà impacte a Europa per la combinació de les teories d’Artaud, de la improvisació del pacifisme, de la utopia anarquista i de la provocació del públic per a la presa de consciència revolucionària Dels seus nombrosos muntatges es destaquen Frankenstein 1965, Paradise Now 1968 i Enormous Despair 1972

Fou periodista i director del Petit Toulosain És autor del poema La croux de l’inoundaciou 1875 i dels reculls Les grilhs 1885, Les cants del soulelh 1891 i La muso silvestro 1896 Combinació de poesia popular i d’un cert refinament, procedent de Victor Hugo, la seva producció és escrita en un llenguatge vigorós i pur

Després de la seva graduació 1931, enfocà el seu futur cap a l’estudi de les matemàtiques i el mateix any ingressà a la Universitat de Pennsilvània Ben aviat reorientà la seva formació cap a la música, tot traslladant-se a la Universitat de Nova York, on estudià amb Marion Bauer i Philip James Sense abandonar mai les matemàtiques, enllaçà la seva recerca musical amb el mètode de composició d’A Schönberg i la metodologia de la Segona Escola de Viena Fruit d’aquesta combinació fou l’assaig Function of Set Structure in the Twelve-tone System 1946, considerat com la primera…

Llicenciat en història de l’art, fou el fundador 1947 i director durant molts anys de la revista Stern , que amb la combinació de reportatges, grans exclusives i una bona presentació gràfica es convertí en una de les revistes europees de més prestigi Abandonà la revista després que, el 1983, publiqués uns suposats diaris secrets de Hitler que posteriorment es demostrà que eren falsos, i es dedicà al colleccionisme d’art

Després d’haver dirigit la farmàcia de l’hospital de la Salpêtrière, passà a la península Ibèrica, contractat pel govern espanyol, i ensenyà química successivament a Bergara, Segòvia i Madrid Després d’una llarga polèmica amb Berthollet, aconseguí d’imposar al món científic la coneguda llei de Proust que preveu la combinació de les substàncies químiques segons proporcions sempre definides Fou un dels fundadors de l’anàlisi química

Fou creador de construccions agosarades, gràcies al seu sentit rítmic de la combinació de les masses i l’espai, així com al seu sentit plàstic de la decoració De les seves obres cal esmentar l’església de Sant'Ignazio, la façana de la catedral i la del Palazzo Aldovrandi-Montanari, a Bolonya, la façana de l’església de Sant'Agostino, a Reggio de l’Emília, i el Palazzo degli Studi, a Màntua

Participà en la guerra contra Napoleó i ascendí a coronel El 1883 organitzà les partides carlines del Baix Aragó i actuà sovint en combinació amb Ramon Cabrera, però fracassà al combat de Maials 1834, quan intentava d’unir-se a l’exèrcit carlí del Principat Ascendit a general i nomenat comandant del Baix Aragó i del Maestrat, anà a Navarra per entrevistar-se amb el pretendent Carles V, però fou fet presoner i afusellat pels liberals

Professor de sociologia a la Universitat de Columbia 1940-62, s’interessà especialment per la metodologia de les ciències socials, per la combinació dels mètodes qualitatiu i estadístic d’anàlisi i per la definició de l’estructura latent de la població Publicà, entre d’altres obres, The People's Choice How the Voter Makes up his Mind in a Presidential Campaign 1944, The Language of Social Research en collaboració amb MRosenberg, 1955, Latent Structure Analysis 1968 i Qualitative Analysis and Critical Essays 1972

Estudià ciències a la Universitat Metropolitana de Tòquio, i des del 1958 ensenyà física en diverses institucions i universitats de la ciutat La seva formació com a compositor fou totalment autodidàctica, i la seva obra, la major part de la qual és experimental, es basà en la combinació de diferents tècniques compositives occidentals i la música popular japonesa Del 1957 al 1960 tingué una etapa d’experimentació serialista En el catàleg de la seva obra sobresurten algunes obres electròniques i l'òpera Sara 1960