Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
George Wells Beadle
Biologia
Biòleg, professor de genètica a la Universitat de Harvard (1936-37) i de biologia a la de Stanford (1937-46), a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (1946-61) i a la Universitat de Chicago (1961-68).
Amb els seus estudis dels muntants bioquímics de Neurospora crassa , començats el 1941 conjuntament amb EL Tatum, precisà una sèrie de vies metabòliques de biosíntesi i llur relació amb els gens El 1958 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, ensems amb J Lederberg i E L Tatum, per aquests estudis
Baldassare Longhena
L’església de Santa Maria della Salute, a Venècia, obra de Baldassare Longhena
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià, el representant més important del barroc venecià.
Fidel, però, als principis del Renaixement, en les seves obres mantingué sempre visibles, malgrat l’ornamentació, les línies estructurals Projectà a Venècia, entre altres, l’airosa església de Santa Maria della Salute 1631 i l’escala del convent de San Giorgio Maggiore 1645, i acabà l’església de Santa Maria di Scalzi 1646 i els palaus Pesaro i Rezzonico començats ambdós vers el 1679
Camille Marie Stamaty
Música
Compositor, professor i pianista francès.
Fill d’una cantant francesa, el 1818, arran de la mort del pare -cònsol de França a Civitavecchia-, es traslladà amb la família a Dijon i, posteriorment, a París Les seves primeres composicions daten de quan tenia quinze anys Una vegada començats els estudis diplomàtics i administratius, el 1831 decidí dedicar-se de manera exclusiva a la música, encoratjat per AC Fessy, P Baillot i F Kalkbrenner Quatre anys després es presentà per primer cop davant el públic amb el Concert per a piano i orquestra , opus 2, però la seva carrera concertística quedà obstaculitzada per freqüents…
Guillem Reynés i Font
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1905 Fill del mestre d’obres Gaspar Reynés, el succeí el 1906 en un càrrec de la diputació provincial Fou també arquitecte diocesà i es dedicà molt a la restauració Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona 1906 amb la ponència Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnics i en l’art de la construcció Illustrà amb croquis arquitectònics Die Felsenfesten Mallorcas Praga 1910, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana Dirigí amb Joan Rubió i Bellver les construccions de l’Exposició Regional de productes de…
Manuel Riu i Riu
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història l’any 1951 Durant aquesta primera etapa de la seva vida acadèmica, fou el principal collaborador i deixeble del professor Albert del Castillo, que dirigí la seva tesi doctoral, Las comunidades religiosas del antiguo Obispado de Urgel siglos VI-XVI , publicada en tres volums el 1960 Fou també Albert del Castillo qui l’introduí en l’aleshores nova disciplina d’arqueologia medieval Juntament amb un grup de prehistoriadors, com Pere de Palol i Joan Maluquer, M Riu començà a realitzar prospeccions i…