Resultats de la cerca

D’una sensibilitat refinada i turmentada, influït per Charles Baudelaire, per Josep Palau i Fabre i pels surrealistes, s’abocà a la literatura, guiat en part per Joan Triadú, i publicà un primer i únic recull, Lassitud 1949 Se suicidà el 1950 i, pòstumament aparegué Obra completa 1953 que conté tota la seva breu producció literària Per commemorar els cinquanta anys de la seva desaparició, es publicà una segona edició definitiva titulada Tots els poemes 2004 La poesia de Nogués és abrandada i desesperada

Fou el primer jugador professional declarat del futbol estatal i inscrit com a tal Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1918-19 procedent de l’Unión d’Irun En ser sancionat durant tres mesos per la Federació Catalana de Futbol marxà al Club Deportivo Ovetense, on jugà durant quatre temporades Tornà a l’Espanyol 1923-26, on actuà com a davanter i migcampista Fou internacional en quatre ocasions Jugà tres partits amb la selecció de Catalunya i també formà part del FC Barcelona en un amistós per commemorar el final de la Primera Guerra Mundial Com a entrenador, dirigí…

Graduat en orgue a l’Acadèmia Reial de Dinamarca, com a compositor tingué una formació autodidàctica Ha rebut el reconeixement internacional gràcies a les obres simfòniques i de cambra És especialment apreciat per la seva música simfònica, gènere en què ha desenvolupat un estil molt personal Compositor destre en l’ús dels complexos orquestrals, les obres més destacades del seu catàleg són les dues simfonies i l’òpera The Handmaid’s Tale 2000 Les seves composicions han estat interpretades per prestigioses formacions orquestrals i solistes vocals Entre els encàrrecs que ha realitzat sobresurt…

Educat a la Berkhamstead School, el 1941 entrà a formar part de la plantilla del Daily Telegraph  a Manchester, publicació de la qual fou el crític musical a partir del 1950, editor 1960-86 i crític musical adjunt 1986-2005, càrrec que també ocupà a  The Sunday Telegraph 1989-2005  La seva recerca se centrà en la vida i les institucions musicals del nord d’Anglaterra, i en les seves obres mostrà una gran habilitat per a combinar l’erudició amb l’agilitat narrativa d’un periodista El seu llibre més important és The Hallé Tradition 1960, una investigació molt ben documentada per a …

Format a la UE Santboiana, amb la qual debutà a la màxima categoria, destacà com a tercera línia i guanyà cinc Lligues 1984, 1987, 1989, 1996, 1997, la Copa del Rei 1989, 2000 i la Copa Ibèrica 1987, 1989 Fou un dels primers jugadors catalans que marxà a Nova Zelanda per jugar en un club de primera divisió, el Freyberg, encara que anteriorment havia rebutjat ofertes de la USAP i el Dax francès Fou setanta-quatre vegades internacional amb l’equip espanyol, que capitanejà i amb el qual disputà la Copa del Món 1999 Formà part del World XV, el combinat mundial que el 1999 s’enfrontà als Pumes per…

Compaginà les proves de velocitat i resistència Disputà les 24 Hores de Montjuïc 1955-59 formant equip amb pilots com Enric Sirera, JR Eizaguirre i Johnny Grace, amb el qual assolí la tercera posició 1959, i diversos grans premis d’Espanya de velocitat 1957-61 El 1960 formà part de l’equip Bultaco, que establí el rècord mundial de velocitat en les 12 i en les 24 Hores en el Gran Premi de França al Circuit de Montlhéry, amb un prototip de 175 cc el Caçarècords , que aconseguí fins a cinc rècords mundials l’any del seu debut internacional Un cop retirat de les competicions treballà de mecànic…

Fill del músic i compositor Honorat Vilamanyà i Serrat i de la poetessa Mercè Sala i Vidal, amb només onze anys s’installà a Mataró 1954 amb la família Estudià dibuix, modelat al natural i gravat a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics La Llotja de Barcelona Durant dos anys treballà al taller de l’escultor Josep Viladomat i completà la seva formació al Cercle Sant Lluc i al Reial Cercle Artístic Les seves tècniques preferents eren la terracota, el bronze i la pedra, tot i que també explorava materials contemporanis La seva producció artística evolucionà de la figuració realista cap a…

Tingué com a mestre a Bernardo Pisano La seva activitat musical s’inicià com a nen cantor a l’església de Sant Joan Baptista de Florència, a la qual es mantingué vinculat la major part de la seva vida escolà de cor entre el 1515 i el 1522, sacerdot i membre de la capella des del 1527, organista entre el 1535 i el 1539, i mestre de capella des del 1540 fins a la seva mort Durant un temps ho simultaniejà amb el càrrec d’organista de la capella dels Mèdici, i des del 1540, amb el de mestre de capella a la cort ducal i a la catedral Com a resultat de la seva posició a la cort de Cosme de Mèdici…

Procedent d’una família noble, fou deixeble de G Caccini Durant la dècada del 1590 estigué al servei del gran duc Ferran I de Toscana i, també, del compositor C Gesualdo, príncep de Venosa i comte de Conza Adquirí un gran prestigi com a cantant i intèrpret de chitarrone Al final de la seva vida treballà per al duc de Màntua i per a la família Gonzaga A Florència cantà en les primeres representacions d' Euridice , de J Peri i G Caccini, i d' Il rapimento di Cefalo , de Caccini És molt probable que el 1607, a Màntua, interpretés per primera vegada L’Orfeo , de C Monteverdi El 1612 viatjà a…

Fill del pintor barceloní Bru Tremulles Deixeble d’AViladomat, estudià també a Madrid 1746-47 i, potser, a París D’ençà del 1750 són nombroses les notícies sobre la seva intervenció a Barcelona en treballs escenogràfics per al Teatre de la Santa Creu i en ornamentacions públiques efímeres per a commemorar el pas de personatges importants per la ciutat Fou acadèmic supernumerari de San Fernando a Madrid 1754 el mateix any ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona, i el 1758 pretengué, sense èxit, d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat Tingué molts deixebles,…