Resultats de la cerca

Essent director de l’institut de terapèutica experimental de Berlín, indicà un procediment per a diagnosticar la sífilis mitjançant l’aplicació del mètode inventat per Bordet i anomenat fixació del complement Fou molt utilitzat, i actualment és conegut com a reacció de Wassermann

Fou director de l’Institut Pasteur i un dels iniciadors de la immunologia moderna Dels seus treballs cal destacar una tècnica de vaccinació anafilàctica i una reacció de desviació de complement per a la diagnosi de la tuberculosi És autor d' Anaphylaxie et antianaphylaxie 1917

Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi Fou catedràtic de terapèutica de la Universitat de Valladolid 1925 i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vicerector És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat

Escriví una Història primitiva de Roma des dels orígens fins al 264 aC, complement de l’obra de Polibi Entre les seves obres, escrites en un estil retoricodramàtic i en llengua classicoàtica, cal destacar Carta a Ammeu, Els oradors antics, La imitació, L’estil de Demòstenes, La collocació de les paraules i Dinarc

Vida Estudià teologia, filosofia i matemàtiques La seva obra més coneguda fou Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado Madrid, 1766, obra de caràcter eminentment pràctic Aquest tractat, on es critica el sistema guidonià, tingué molta difusió Bibliografia Complement bibliogràfic Coma i Puig, Miquel Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado , Madrid 1766

Etnògraf dedicat a la investigació emprant el cinema com a complement dels seus estudis, dirigí, entre d’altres Les fils de l’eau 1955, La pyramide humaine 1960, Les veuves de quinze ans 1964, Petit à petit 1970, Les architectes d’Ayorou 1972, Babatoo 1975, Dionysos 1984, Madame L’eau 1993 i Le rêve plus fort que la mort 2002

És autor de treballs bàsics sobre la immunitat i les hemòlisis bacterianes, així com d’una descripció dels bacils causants de la diftèria de l’aviram i de la tos ferina humana, i descobridor de la reacció de fixació de complement, juntament amb Octave Gengou Li fou atorgat el premi Nobel de Medicina l’any 1919 entre les seves obres destaca Traité de l’immunité dans les maladies infectieuses 1920

Començà regentant una galeria d’art 1930 i dissenyant models per a altres modistes Acabada la Segona Guerra Mundial s’establí pel seu compte i progressivament s’anà guanyant una gran reputació com a creador Incorporà el prêt-à-porter i després de la seva mort hom llençà al mercat perfums i objectes de complement amb el seu nom Amb ell es formaren alguns dels modistes contemporanis més coneguts

Fou militar a Síria i propietari rural a Itàlia En resta el llibre segon d’un resum sobre agricultura De arboribus i el tractat Adversus astrologos Vers l’any 60 escriví De re rustica , en 12 llibres hi defensa l’agricultura com a base de la societat romana el llibre desè, sobre els jardins, és escrit en vers, com a complement de les Geòrgiques de Virgili, on no és tractat aquest tema

Recorregué Pèrsia, l’Índia, Ceilan, la mar de la Xina, Madagascar, Zanzibar, Oman, Palestina, Síria, Armènia i el Caucas Recollí notícies perses, índies, jueves i cristianes És autor d’una història universal, en 30 volums, l’únic conservat dels quals Murūǧ al-ḏahab wa ma adīmn al-ġawahir, 947 és conegut per Els prats d’or Escriví també el Llibre de l’advertiment i de la revisió, correcció i complement de les seves obres anteriors ~956