Resultats de la cerca

Succeí el seu pare Antíoc I Prengué el segon nom de Teos Theós , ‘Déu’, tot continuant la tradició del caràcter diví dels reis Signà un tractat amb Macedònia contra Egipte, que no pogué complir, car morí poc després

Governador de Mèsia, derrotà els gots i prometé a les seves legions una indemnització, per la qual cosa el nomenaren emperador Anà cap a Itàlia i, després de derrotar Trebonià Gal a Terni, fou reconegut pel senat L’assassinaren els seus soldats en no complir el pacte promès

Actiu entre el 1370 i el 1381 No resten obres que se li puguin atribuir amb certesa, però gaudí de consideració El consell de la ciutat de València li encarregà de caplletrar, rubricar, complir i lligar el Llibre nou dels privilegis 1370 i el capítol de la seu li encomanà, juntament amb Llorenç Neia, un missal per a la capella de Santa Maria Magdalena 1381

Poc abans del 384 escriví al papa Damas un memorial sobre diverses qüestions de disciplina eclesiàstica Mort aquest, el successor Sirici li envià una llarga carta la primera decretal pontifícia conservada on resolia aquests afers i li encarregava de fer-los complir arreu d’Hispània Aquesta delegació papal ha estat la base més forta de l’origen del primat a favor dels arquebisbes de Tarragona

Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l’Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d’Acció Catòlica Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense  1977, vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona 1979, bisbe auxiliar 1989 i bisbe de Tortosa  1991, el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona L’any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta…

Membre del partit laborista, n’esdevingué líder l’any 1963 Designat primer ministre en guanyar els laboristes les eleccions del 1964, aplicà una política d’austeritat econòmica, impulsà un programa de descolonització i intentà l’ingrés del seu país al Mercat Comú Europeu Derrotat pels conservadors 1970, hagué de dimitir, però tornà al poder l’any 1974 En complir 60 anys 1976 dimití tots els seus càrrecs i es retirà de la política activa Vinculat al món universitari i a diverses institucions culturals, publicà, entre altres obres, The Labour Government 1964-1970 1971, The…

Graduada en economia, ciències polítiques i dret a Bombai, el 1962 s’incorporà al Partit del Congrés i fou elegida membre de l’estat de Mahārāshtra El 1985 obtingué un escó a la cambra alta Rajya Sabha de la qual fou vicepresidenta 1986-1988 El 1991 passà a a ser elegida a la cambra baixa Lok Sabha, que abandonà en complir la legislatura de cinc anys Sempre molt pròxima a la nissaga política dels Gandhi, l’any 2004 fou elegida governadora del Rājasthān Activista social veterana, l’any 2007 ocupà la presidència de l’Índia, càrrec que fou la primera dona a ocupar Al juliol de 2012…

L’any 1551 substituí temporalment el mestre de cant de la catedral de Barcelona Joan Borgunyó, de qui devia ser deixeble El 1584, en complir-se els cinquanta anys de servei de Borgunyó, se l’eximí de part de les seves obligacions i li fou atorgat un ajudant, que fou Vilanova, el qual probablement havia exercit aquesta responsabilitat a la seu de Vic en 1554-61 Abans d’assistir el seu mestre a la catedral, havia treballat com a cantor ocasional en diverses esglésies barcelonines Quan Borgunyó morí 1589, Vilanova, que llavors ja tenia una certa edat, es feu càrrec del magisteri de…

Començà en el CD Amèrica, després jugà amb el Terrassa 1924-26 i fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1926-27 Participà en la gira de l’equip blaugrana per Mèxic i els EUA l’estiu del 1937 i, tot seguit, s’exilià Després de la Guerra Civil Espanyola hagué de complir una sanció i tornà a jugar al Barça durant la campanya 1940-41 Jugava de migcampista i d’extrem esquerre, disputà un total de 225 partits com a barcelonista i marcà 33 gols Fou una vegada campió de Lliga 1929, una de Copa 1928 i set del Campionat de Catalunya Fou una vegada internacional i jugà en quatre…

Ingressà al Futbol Club Barcelona al final de la temporada 1933-34, després d’haver destacat en les Joventuts Catòliques de Molins de Rei Jugava de mig ala o d’interior Arran de la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà en el Seta i el Troyes Acabada la guerra retornà a Catalunya i, després de complir un any de sanció que li imposà la federació espanyola, es reincorporà al Barça 1940-45 fins la seva retirada i esdevingué capità de l’equip Sumant les dues etapes, disputà 244 partits i marcà 50 gols Guanyà una Lliga 1946, una Copa 1942 i dos Campionats de Catalunya 1935, 1936 Jugà…