Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Émile Durkheim
Émile Durkheim
© Fototeca.cat
Educació
Sociologia
Sociòleg i pedagog francès.
Estudià Marx a Leipzig 1885 el 1896 fou encarregat a Bordeus del primer curs creat a les universitats franceses de ciències socials i pedagogia, i el 1902 ocupà la càtedra de ciències de l’educació a la Sorbona Fundà 1879 la revista l' Année sociologique , per mitjà de la qual foren difosos importants descobriments sobre les societats inferiors i sobre l’evolució de les idees morals Seguint la línia de Comte, bastí una sociologia positiva, tot cercant una comprensió dels ‘fets socials’ a partir de lleis universals, les quals han d’ésser una expressió concreta de les relacions…
Jacques de Lacretelle
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Autor de Silbermann 1922 i Le retour de Silbermann 1930, novelles on evoca amb sinceritat i esperit de comprensió els problemes de l’antisemitisme Escriví també novelles d’intriga amorosa Amour nuptial , 1929 i psicològiques Les hauts ponts , 1932-35 Quand le destin nous mène , 1981 Fou membre de l’Académie Française des del 1936
Māgha
Literatura
Poeta indi en llengua sànscrita.
És autor del poema Śiśupālavadha ‘L’assassinat de Śiśupāla’, en vint cants, inspirat en un episodi molt conegut del llibre tercer del Mahābhārata, escrit, seguint el gust del temps, en un estil artificiós i complicat que arriba a fer-ne difícil la comprensió El poema és emprat sovint com a model en els diversos tractats indis d’art poètica
Louis Leon Thurstone
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Molt conegut en el camp de la psicometria, desenvolupà les escales d’actituds i contribuí a l’aplicació de l’anàlisi factorial, a la qual aportà les dites set “capacitats mentals primàries” comprensió verbal, capacitat numèrica, visió espacial, capacitat perceptual, memòria, raonament i fluència verbal Cal destacar-ne les obres Primary Mental Abilities 1938 i A Factorial Study of Perception 1944
Ramón Piñeiro López
Literatura
Assagista gallec.
Els seus assaigs sobre la “saudade"— Siñificado metafísico da saudade 1951, Pra unha filosofía da saudade 1953 i A saudade en Rosalía 1952— són fonamentals per a la comprensió de la peculiaritat cultural galaicoportuguesa A Olladas no futuro 1974 recull els seus treballs de tema polític o de crítica literària A linguaxe e as línguas 1967 és un estudi revelador de la situació sociolingüística del gallec
Christiann Eijkman
Metge neerlandès.
Deixeble de Robert Koch, dirigí les seves investigacions cap als camps de la bacteriologia i de l’anatomia patològica Descobrí les causes productores del beri-beri, estudis que forniren les bases per al descobriment d’una sèrie de vitamines i la comprensió del caràcter de les malalties degudes a deficiències en la nutrició El 1929 compartí el premi Nobel de medicina amb sir Frederick Hopkins per les seves investigacions sobre vitamines
Salvador Salazar Arrué
Literatura
Escriptor salvadorenc conegut també pel pseudònim de Salarrué.
Dedicat sobretot al relat, publicà Cuentos de barro 1933, on reflecteix els problemes del camperol sense futur en el seu medi cruel Seguiren Trasmallo 1954, Cuentos de cipote 1958 i La espada y otras narraciones 1960 L’originalitat de l’autor està en la seva identificació amb els personatges, en l’amor que posa en l’elaboració dels seus trets i desgràcies, en una íntima comprensió basada en la tendresa i la sinceritat total
Teó d’Esmirna
Música
Filòsof i matemàtic grec.
Vida S’inscriví plenament en el gran corrent d’idees platonicopitagòriques que veia en la música un dels llocs paradigmàtics on es pot copsar la proporció existent entre totes les coses Teó emprà la paraula mousiké per a indicar tant la pràctica musical com aquesta proporció omnipresent És per això que en les Qüestions necessàries per a la comprensió de Plató , únic text complet que s’ha conservat dels molts que escriví, pot plantejar-se de copsar la música en el cosmos, en els nombres i en els instruments musicals
Bert Sakmann
Medicina
Metge alemany.
Estudià a Göttingen i després d’uns anys dedicat a la medicina general, inicià la seva tasca d’investigació a l’Institut Psiquiàtric Max Planck el 1969 Després d’una etapa a les universitats de Londres i de Göttingen, fou nomenat cap del departament de fisiologia cellular de l’Institut Max Planck de Heidelberg 1985 El 1991 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb Erwin Neher pels seus treballs sobre fisiologia cellular, que han contribuït a la comprensió de diversos mecanismes patològics i al desenvolupament de diversos medicaments
Villard de Honnecourt
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres picard.
És conegut pel seu àlbum de notes i croquis, repertori de motius arquitectònics, iconogràfics i decoratius, del qual resten uns trenta-tres fulls es conserva a la Bibliothèque Nationale de París Utilitzà com a models les catedrals de Reims, Cambrai i Chartres, i constitueix una font de primera mà per a la comprensió de l’estil gòtic i un document excepcional sobre l’ofici d’un arquitecte durant aquella època Viatjà fins a Hongria, on sembla que treballà com a arquitecte Hom li atribueix la catedral de Cambrai i la collegiata de Saint-Quentin
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina