Resultats de la cerca

D’origen humil, esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Convertit —no pas sense demagògia— en portaveu del poble, es féu elegir diverses vegades, a partir del 1766, diputat del comú Reuní una fortuna considerable, que li permeté de donar 3 000 lliures 1784 per armar un vaixell contra els anglesos Formà part de la junta de comissionats constituïda amb motiu de la Guerra Gran 1793-95 A partir del 1802 la seva influència minvà davant la reacció de la nova burgesia, que el derrotà en les eleccions, i de l’hostilitat de les autoritats, que el culpaven d’intrigant i de desordres…

El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i teològiques que van…

Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor d’història contemporània, es doctorà amb la tesi Petits grans canvis Moviment obrer i canvi polític en la dècada dels seixanta , que obtingué el premi Ciutat de Barcelona Duran i Sanpere 2006 En l’àmbit acadèmic és autor de treballs sobre els moviments socials en l’antifranquisme i la Transició Clase obrera, antifranquismo y cambio político 2008, Quan plovien bombes Els bombardeigs de Barcelona i la Guerra Civil 2008, Lucha de clases, dictadura y democracia 2011 i Hegemonías Crisis, movimientos de resistencia y…

Estudià ciències a la Universitat de Dorpat 1853-58 i més tard física, fisiologia i matemàtiques a París i a Berlín El 1865 fou nomenat professor catedràtic de física de la Universitat de Dorpat A part les seves investigacions científiques, publicà diversos articles i obres teòriques sobre música, entre les quals destaca el llibre Harmoniesystem in dualer Entwickelung Studien zur Theorie der Musik 'Sistema harmònic en desenvolupament dual Estudis sobre la teoria de la música', 1866 En aquesta publicació sosté que la tonalitat és pròpia dels intervals i els acords que tenen un to fonamental…

Tractà del tema gautxesc en llengua culta Sota el títol comú de Poesías 1885 en edició augmentada, 1906 publicà diversos poemes, entre els quals Santos Vega , on narra la vida llegendària d’aquest payador

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona Fou secretari general de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya 1992-95 i formà part de la direcció nacional de la UGT 1998-2005 Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC des del 1991, al Parlament de Catalunya ha estat coordinador del grup parlamentari socialista 2005-10, diputat 2010-14 i portaveu del partit 2011-14 El 2014 fou elegit cap de llista per Barcelona en les eleccions municipals del 2015, en què el PSC aconseguí 4 regidors amb els quals donà suport a la investidura d’Ada Colau com a alcaldessa, i ocupà el…

Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una collecció de minerals i un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l’occident del Principat com a visitador de farmàcies a partir del 1802 Fou diputat del comú de l’ajuntament 1808

De la seva obra, inclosa en el Modernisme, sobresurten la farmàcia Domènech, de la ronda de Sant Pau de Barcelona avui al carrer de Verdi —premi de l’ajuntament del 1907—, i, el conjunt de la casa del comú i les escoles de les Franqueses del Vallès 1912

Es doctorà en dret a l’Estudi General de Lleida Fou secretari del comú de Puigcerdà El 1584 escriví un cèlebre dietari d’aquesta vila, titulat Llibre de les cerimònies i coses memorables de la fidelíssima vila de Puigcerdà Assistí a les corts de Montsó 1585, on fou ennoblit per Felip II

El seu pensament, que es mou dins l’àmbit del cartesianisme i de l’empirisme anglès, és considerat com un precedent de l’ escola escocesa del sentit comú La seva obra principal és el Traité des premières vérités 1717 La seva filosofia influí l’escola escocesa té punts de contacte amb la de Thomas Reid