Resultats de la cerca

Posseïa una cultura clàssica poc comuna i tenia un coneixement aprofundit de Virgili i també, en certa mesura, d’Ovidi, Estaci i Lucà

Adherit a la Primera Internacional, fou membre del comitè central de la Comuna de París Exiliat a Suïssa, en tornar a França dirigí la “Revue Socialiste” 1180-93 i publicà Socialisme intégral 1891, on defensà un socialisme humanista

Obrer enquadernador, fou un dels dirigents de la Primera Internacional, i donà molta importància a l’extensió de la cultura en el proletariat i a la formació per l’acció Membre del comitè central de la Comuna de París 1871, morí afusellat

Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra Francoprussiana 1870 i…

Fomentà la vida comuna dels clergues Quan destituí el bisbe Celdoni de Vesotium el papa LleóI li tragué la jurisdicció metropolitana, i Hilari anà a peu a Roma Fou adversari declarat de la doctrina d’Agustí sobre la gràcia La seva festa se celebra el 5 de maig

Partidari del blanquisme, participà en la Comuna de París i hagué d’exiliar-se fins el 1880 Elegit diputat 1893-1915, encapçalà la facció blanquista del parlament fins a la unificació socialista 1905 Membre de la Segona Internacional, defensà la postura de Jaurès, amb qui collaborà a L’Humanité

A Londres conegué Marx i Engels, i fou membre del consell general de la Primera Internacional Participà en la Comuna de París i preparà una legislació social que no pogué ésser aplicada Tornà a Hongria el 1878 i fou l’inspirador dels primers congressos obrers Fou empresonat l’any 1882 Morí exiliat

Format a Glasgow, visqué a Itàlia 1764-77, Londres i Edimburg des del 1780, on fou nomenat director de l’Acadèmia d’Arts Illustrà poemes del seu amic Robert Burns i es dedicà al retrat i als temes de la vida comuna del seu país, per la qual cosa és anomenat el Hogarth escocès

Adscrit al Club des Cordeliers, el 1792 esdevingué procurador síndic de la comuna de París Lluità aferrissadament contra els girondins i contra els catòlics organitzà la primera cerimònia de culte a la deessa Raó a Notre-Dame i féu tancar les esglésies de París Fou detingut a la caiguda dels hebertistes, jutjat i executat

Marquès de Rochefort-Luçay Fundà periòdics, com La Lanterne 1868 i La Marseillaise 1869 Participà en la revolució del 1870 i aprovà la Comuna Deportat a Nova Caledònia 1873, se'n fugà i tornà a França, amnistiat 1880 Diputat 1885, es convertí en partidari del general Boulanger i es decantà cap a un nacionalisme radical