Resultats de la cerca

Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra de 1936-39 Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” 1919-36

Impulsà la Comunió Anglicana mitjançant el reforçament de la Conferència de Lambeth, que es reuneix cada deu anys per a afavorir la comunió interna de les esglésies locals També encoratjà la renovació de l’espiritualitat i de la reflexió ètica en el si de l’anglicanisme Treballà per l’ecumenisme Fou el primer primat de l’Església anglicana que acudí a l’entronització d’un papa Joan Pau II Durant la seva jubilació fou bisbe auxiliar de Canterbury i Winchester Entre el 1994 i el 1997 escriví una vintena de llibres, el darrer dels quals és Meet Paul An Encounter With The Apostle 1998

D’ideologia carlina, fou redactor del setmanari humorístic  Lo Mestre Titas 1897-1900, fundà la revista Lo Teatro Catòlic 1899-1901, on publicà algunes peces seves, i dirigí El Norte  1910, de Girona, El Correo Leridano 1910-13, de Lleida, i la segona època del setmanari El Radical , òrgan jaumista, publicat per l’entitat Joventut Carlista, de Lleida Mestre de professió, collaborà a  Gerunda Revista catòlica de educación Juntament amb la Joventut Carlista foren expulsats de la Comunió Tradicionalista, per ser considerats mellistes Als anys 20 formà part del Cercle Social Tradicionalista de…

La publicació del Henōtikón , de l’emperador Zenó, el portà a la ruptura de comunió amb el patriarca Acaci de Constantinoble i a dirigir una carta a l’emperador reivindicant la llibertat de l’Església en matèries dogmàtiques

Treballà a Alacant en la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i en la capella de la Comunió acabada el 1738 de la collegiata de Sant Nicolau És autor, també, dels baixos relleus del cadirat del cor de l’església collegial d’Oriola

Originari dels Països Baixos, estudià a Lovaina i es féu monjo a Montserrat el 1533 El 1545 es retirà en una ermita Compongué diversos tractats espirituals, en llatí i castellà, impresos a Barcelona entre el 1561 i el 1569, entre els quals De Eucharistia 1562, on recomana la pràctica de la comunió freqüent

Estudià teologia i dret canònic L’any 2008 succeí Chiara Lubich, fundadora dels Focolars, al capdavant d’aquest moviment dedicat a impulsar la pau i la comunió entre les persones de diferents creences, i es convertí en l’única dona al món que presideix un moviment eclesial És membre de l’Escola Abbá, un centre d’estudis interdisciplinari

Deixeble d’Esteve Marc Passà per Alacant 1678, però aviat s’establí a Múrcia Influït per Gilarte, féu pintures al convent de La Madre de Dios Sant Agustí amb sant Llorenç Justinià i Sant Llorenç donant la comunió , 1689, a Santo Domingo Les santes Margarides , etc Fill seu fou Llorenç Vila 1683 — 1713, pintor i religiós

El 1767 féu decoracions pictòriques per a la parròquia de Santa Maria d’Alcoi, on pintà a les petxines els quatre evangelistes, així com els patrons de la vila El 1773 fou creat acadèmic de mèrit de Sant Carles Era pintor al fresc i a l’oli A València deixà obres a la capella de la Comunió de l’església de Sant Nicolau, i a la de Sant Martí

Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major , treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent