Resultats de la cerca

Estudià amb Domènec Sánchez Deyà al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual també fou professor des del 1909 Finalitzats els estudis de forma molt brillant, fou nomenat violí concertino de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu quan només tenia divuit anys Membre d’aquesta orquestra durant moltes temporades, posteriorment fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i sotsdirector d’aquesta formació Realitzà gires de concerts per Europa Fou mestre d’una important generació de violinistes, entre els quals destacaren Enric Madriguera i Margarida Caballé

Inicià els estudis musicals a la Plana de Vic i els prosseguí al Conservatori Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà amb Enric Ribó, Gonçal Comellas, Sándor Végh, Agustín León Ara, Montserrat Cervera i An-dré Getler El 1967 entrà a formar part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, i posteriorment en fou concertino associat Ha estat un destacat intèrpret de música de cambra amb el Trio OBC i el Trio i Grup Bartók, del qual fou fundador Fou també membre fundador i violí concertino de la Simfònica del Vallès Del 1967 al 2001 exercí la docència a l’Escola de…

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona amb el mestre Massià i el violinista i director de cor Enric Ribó L’any 1967 ingressà a l’Orquestra Ciutat de Barcelona, de la qual fou violí concertino Guardonat amb el premi Isidro Gienes 1968, a partir del 1970 fou membre de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de la qual fou també concertino Formà part del Quartet Sonor 1973-94, compost per Mercè Serrat, amb la qual era casat i que també era membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, Pere Busquets i Aureli Vila, amb qui interpretà obres del repertori clàssic i…

A cinc anys inicià els estudis de violí amb la seva mare, la violinista Elvira Schmuckler Fugint de l’Alemanya nazi, el 1933 la seva família es traslladà a Amsterdam, on es perfeccionà amb Oskar Back i on debutà el 1935 Després de la guerra feu gires per Europa, els Estats Units i la Unió Soviètica Del 1951 al 1971 fou concertino de l’Orquestra de la Residència de la Haia Amb el violinista Herman Krebbers formà un duet de violí per al qual compongueren concerts H Badings, G Frid, H Kox i B Maderna 1969 El 1974 fou nomenat concertino de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, posició que…

S’inicià musicalment amb el seu pare, un conegut oboista, i a set anys oferí un recital de violí Estudià composiciò amb Giordani, i a quinze anys ja fou contractat com a concertino de l’orquestra dublinesa del teatre Crow Street, per al qual compongué diverses obertures i altres peces Després d’obrir una botiga de música, començà la carrera de cantant de forma inusual durant un concert s’atreví a interpretar part de l’òpera, The siege of Belgrade de Stephen Storace, i obtingué una acollida espectacular Deixà Dublín i el 1813 feu la seva primera aparició a Londres com a solista, a…

De ben petit arribà a Barcelona amb la seva família, i a sis anys es matriculà al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué tots els premis de violí i piano Quan només tenia tretze anys ingressà a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 1961-64 Es traslladà a París, on es perfeccionà amb Christian Ferras, René Benedetti, Leonid Kogan i Tibor Varga, i al Conservatori de Música de París, on aconseguí un primer premi S’inicià com a violinista professional el 1966 a l’Orquestra Filharmònica d’Amsterdam, de la qual formà part fins el 1970, que passà a ser concertino de la Radio…

Vida Estudià a la Universitat de Madrid i al conservatori de la mateixa ciutat i fou deixeble de C del Campo Guanyà diverses vegades el Premio Nacional de Música, amb les obres La nave de Ulises 1923, Música sinfónica 1931 i Tres movimientos concertantes 1934 Aquest fet contribuí a convertir-lo en un dels màxims exponents musicals de l’anomenada Generació de la República, també coneguda com a Generació del 27 Fou membre del Grup dels Vuit, que tenia tendències estètiques molt semblants a les del Grup dels Sis francès, sobretot pel que fa a la reacció antiromàntica Això portà Bacarisse a usar…

Estudià piano amb Rafael González, composició amb Gilardo Girardi i direcció d’orquestra amb Mariano Drago a l’Escola Superior de Belles Arts de la Universitat Nacional de La Plata El 1954 s’establí a Roma, on fou alumne de Goffredo Petrassi i Guido Turchi Entre les seves obres destaquen les Variaciones , per a orquestra 1953, Concierto , per a violí i orquestra, Oda , per a baríton, sobre un text d’E Rostand, i Concertino , per a piano i orquestra

Estudià a Viena i el 1932 fou contractat com a violinista de l’Orquestra Filharmònica de la ciutat, de la qual formà part com a concertino entre el 1939 i el 1971 Del 1954 al 1979 dirigí el tradicional concert d’any nou Parallelament fundà diverses formacions de cambra, com l’Octet de Viena 1948 Lligat a la música festiva i popular austríaca, realitzà nombroses gravacions, entre les quals destaca la integral de les danses i marxes de Mozart

Estudià a París amb Nadia Boulanger Situat dins d’un neoclassicisme influït per MRavel i IStravinsky, és autor d’un concertino 1932 i dos concerts 1936, 1965 per a piano i per a altres instruments violí, arpa, clarinet, etc, una simfonia, cantates, ballets, com Le roi nu 1936, Les malheurs de Sophie 1948 i Pierrot ou les secrets de la nuit 1981, les òperes Le diable boiteux 1937 i Paris à nous deux 1954 i música per a films