Resultats de la cerca

Comte de Quaregna i de Cerreto Des del 1820, catedràtic de física a la Universitat de Torí Les lleis formulades per Gay-Lussac 1805-10 suggeriren a Avogadro el seu model dels gasos, presentat al “Journal de Physique” 1811 en la memòria Essai d’une manière de déterminer les masses relatives des molécules élémentaires des corps et les proportions selon lesquelles elles entrent dans ces combinaisons , la qual reformà la teoria atòmica Les lleis d’Avogadro donaren la solució al conflicte entre la teoria atòmica de Dalton i les experiències de Gay-Lussac Les seves conclusions romanen…

Autor d’una Defensa 1742 de les conclusions lullistes de Cristòfor Sarrà

Fou professor a Manchester 1868-1905 Estudià els fluids i aportà conclusions decisives sobre el comportament dels líquids en els tubs segons llur velocitat, el qual depèn d’un coeficient anomenat nombre de Reynolds Estudià també la lubrificació, les turbines i les bombes centrífugues

Realista extrem en el problema dels universals, el seu platonisme fou, amb tot, modificat per altres influències Sèneca, Boeci, Sant Agustí i per les conclusions de les seves anàlisis d’índole logicogramatical La seva doctrina és coneguda a través de Joan de Salisbury Entre els seus deixebles cal esmentar Gilbert de la Porrée i Thierry de Chartres

Amb els seus estudis sobre una malaltia del cuc de seda demostrà per primera vegada 1835 que la causa del contagi era la presència de microorganismes en el medi —en aquest cas un fong—, que creixien i es multiplicaven tot parasitant l’animal malalt El 1851, generalitzà les seves conclusions per a totes les malalties contagioses, fins i tot les humanes

Defensà a Roma conclusions de filosofia i teologia 1551 Catedràtic de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida 1556 i des del 1565 d’arts a la de València Augustinià, fou prior del convent de Saragossa 1556 i vicari provincial de l’orde Publicà diversos comentaris aristotèlics 1563-64, un tractat musical, In musicam liber unus 1566, sobre l’orde augustinià, i De principiis Sacrae Theologiae 1570

Des del 1992 és director del New England Biolabs Independentment del britànic Philip ASharp , que arribà a les mateixes conclusions, descobrí que l’ADN dels organismes eucariotes conté fragments llargs sense informació, que són descartats a l’hora de transcriure's ARN missatger per sintetitzar les proteïnes El material no informatiu descartat s’anomena intró , i el gen actiu, exó Aquesta descoberta els valgué el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1993

Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física

Precursor de Darwin per la seva concepció de l’evolució orgànica, féu nombrosos experiments d’hibridació al Jardin des Plantes, a París, i arribà a una sèrie de conclusions teòriques que apropen la seva obra a la de Mendel, motiu pel qual ha estat considerat un dels fundadors de la genètica El 1869 s’establí a Cotlliure on creà un jardí experimental i d’aclimatació, i el 1878, a Antíbol, hi dirigí un centre de recerca botànica Escriví Les hybrides du règne végétal

És el creador d’un tipus d’escultura elaborada amb formes barroques i centrada en la figura humana Cenotafi 1957, David i Goliat 1959, L’home 1963, L’home traspassant la porta 1966, L’agonia de la mare 1969, Escena còmica de la vida moderna 1976, Louise Labé 1981, A la salut de la revolució 1988, Aviador 1993 i Edat de les conclusions 1998 com a pintor collaborà en la decoració de l’església de Mont-rouge, a París 1947-48