Resultats de la cerca

Deixeble a Göttingen de LPrandtl i ABetz, treballà a l’Aerodynamischen Versuchsanstalt en l’aerodinàmica de la propulsió Després de la Segona Guerra Mundial continuà la seva línia de treball en el Royal Aircraft Establishment a Farnborough, on intervingué, entre d’altres, en el projecte de l’avió Concorde

Arrelat a França, aviat es decantà per l’escultura monumental són obra seva les Dotze Victòries de la tomba de Napoleó I als Invalides, la decoració del timpà de l’arc de triomf de l’Étoile i les estàtues d' Estrasburg i Lilla de la plaça de la Concorde, a París Conreà també l’escultura de mida petita Les tres Gràcies , a Versalles, i Safo i El bany d’Atalanta Musée du Louvre

Feu, a París, l’església de Saint-Vicent-de-Paul 1832, el circ d’estiu 1841, el circ d’hivern 1852 i l’hotel del Louvre El 1840 començà la urbanització actual de les places de la Concorde i de l’Étoile A l’estació del nord utilitzà el ferro com a element estructural racionalista Fou el primer a defensar la tesi de la utilització de la policromia en l’art grec

Fill de l’enginyer Andrej Tupolev, un dels pioners de l’aeronàutica soviètica, estudià a l’Institut d’Aviació de Moscou abans d’entrar a collaborar en l’empresa aeronàutica on treballava el seu pare anomenada actualment Tupolev, que construïa els Tu-134 i Tu-135, encara avui els principals avions de passatgers als països de l’antiga Unió Soviètica També fou membre del Soviet Suprem 1974-89 i diputat 1989, i rebé les principals distincions del règim soviètic Dissenyà el primer avió supersònic de passatgers, el Tu-144, que féu el primer vol al desembre del 1968, dos mesos abans que el Concorde…

Format al restaurant Relais, de Poitiers, el 1974 fou designat cap de cuina de l’Hôtel Concorde Lafayette, de París, i el 1976 la seva tasca en aquest restaurant fou reconeguda amb el títol de Meilleur Ouvrier de France El 1978 passà a encapçalar la cuina de Les Célébrités, a l’Hôtel Nikko de París El 1981 fundà en aquesta ciutat el seu propi restaurant, el Jamin, que obtingué un gran reconeixement amb tres estrelles Michelin 1984, i que regentà fins el 1994 Posteriorment fundà sota el seu nom, a França i en nombroses ciutats arreu del món Tòquio, Macau, Hong Kong, Las Vegas,…

A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà l’obrador de ceràmica de Sant Vicenç, a Perpinyà

Fill d’un banquer noble, estudià dret Aprengué la tècnica pictòrica amb Barrias 1853, Lamothe i Flandrin 1854 i rebé consells d’Ingres Passà temporades a Itàlia fins el 1859, i a Florència tractà els Macchiaioli Conegué Manet el 1862, i el 1865, al Salon, exposà per primer cop Formà part del grup del Café Guerbois 1866 Fou un dels organitzadors de la primera exposició dels impressionistes 1874 i prengué part en les altres exposicions del grup, excepte en la setena 1882, en no ésser admesos uns protegits seus Féu només una exposició individual 1893, Galeria Durant-Ruel, de París Començà fent…