Resultats de la cerca

El seu nom autèntic és Christian-Emil-Marie Krüpper Collaborà amb Mondrian en la investigació de la pintura abstracta i en la creació de l’òrgan del neoplasticisme , la revista De Stijl 1917 Dissentí 1926 de Mondrian i publicà el manifest de l' elementarisme Amb Arp i Taeuber, decorà unes sales de ball a l’Aubette d’Estrasburg 1927, considerades com la seva obra més reeixida, malauradament destruïda Parallelament a la realització de la seva obra pictòrica Stedelijk Museum, Amsterdam, escriví una significativa obra teòrica Classique, Baroque, Moderne 1921, Grundbegriffe der neuen gestaltenden…

Pertangué a l’escola de París Conreà un tipus de composició de formes geomètriques, a les quals, mitjançant el color i el volum, infongué una modulació de plens i buits, amb una tendència vers la monumentalitat La seva obra és un exponent de l’art concret, del qual fou revelador, amb HHartung, a la postguerra

Professor a Lilla 1943 i a Estrasburg 1945 Afí al personalisme i originàriament vinculat a la revista “Esprit”, el seu pensament accentua l’intimisme més que no pas el factor social Estudià particularment la filosofia de la religió anglesa del s XIX i més en concret la del cardenal Newman Algunes de les seves obres són Personne humaine et nature 1943 i Intersubjectivité et ontologie 1974

Desenvolupà una gran activitat de promoció de la llengua i la cultura catalanes Collaborà en la installació de llibreries dedicades a temes autòctons, com ara Can Boïls, Concret, 3 i 4, i en la distribuïdora Brot Fou editor i director de la revista Gorg Publicà En defensa del regionalismo proceso a la revista Gorg 1976, Els xiquets i la circulació 1971 i, juntament amb Maria Àngels Martínez Castells, València 1970

Prior del monestir benedictí de Sant Pere de Riudebitlles, el 1427 l’annexà a Montserrat, d’on esdevingué monjo El 1443 la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, l’envià a Itàlia a gestionar la tramesa de monjos de Montecassino a Catalunya, i en concret a Montserrat Hom li atribueix el nucli primitiu 1433 del Llibre de fundacions de Montserrat, recull fonamentalment de deixes per a fundacions d’aniversaris, destinat a la sagristia del monestir, d’un gran valor històric

Segon fill de Pieter Bruegel  el Vell, sobrenomenat dels Velluts o de les Flors pel seu amor als velluts, el seu colorit delicat i el seu sentit del luxe Pintor de flors, creà un gènere concret amb aquesta temàtica en la pintura flamenca Sobresurten Copa amb joies 1618, Musées Royaux des Beaux-Arts, Brusselles, la sèrie dels Cinc Sentits 1617, Museo del Prado i Flors sobre la taula Collecció Wetzler, Amsterdam Collaborà amb Rubens, especialment entre el 1615 i el 1618

Antisoviètic, emigrà a Berlín Aplicà fórmules simbolistes a la novella realista i aconseguí de juxtaposar la fantasia al sentit més concret de la realitat És autor de llegendes que evoquen el passat i manifesten un esperit antibolxevic, i de faules simples i complexes alhora Tri serpa ‘Les tres falçs’ Les novelles, com Časy ‘El rellotge’, 1910 i Krestovye sestri ‘Les germanes de la creu’, 1911, constitueixen un intent original, després molt imitat, de trencar els motlles formals de la novellística

Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell

Especialitzada en velocitat i vinculada al Club Patí Delta Prat, en el període 2007-12 aconseguí diverses medalles d’or, plata i bronze als Campionats de Catalunya En concret, el 2012 guanyà set medalles d’or en les proves de 200 m, 300 m, 500 m, 1000 m i 10000 m, en aquesta darrera també en les curses per punts i d’eliminació En els Campionats d’Espanya aconseguí l’or en els 300 m i 1500 m l’any 2011 Amb la selecció catalana participà en diverses competicions internacionals

Professor a la Sorbona, féu de la filosofia un art com a actitud dialèctica i interrogativa, més que no pas una ciència, i estudià, reinterpretant-los, autors i corrents com ara Descartes 1920, Plató 1930, Hegel Le malheur de la conscience dans la philosophie de Hegel , 1930, Kierkegaard 1938, la filosofia francesa 1946, l’existencialisme 1947 i 1951, Heidegger 1955 i 1959, Husserl 1959 i Nietzsche 1960 Altres obres seves són Vers le concret 1932, Existence humaine et transcendence 1944, The Philosopher's Way 1948 i Traité de métaphysique 1952