Resultats de la cerca

Gran restaurador de Roma, féu acabar la construcció de la columnata de Bernini i de l’altar de la Confessió Intervingué en la jansenisme i permeté alguns dels anomenats qüestió dels ritus xinesos i malabars

Dominicà, entrà en contacte amb Martí Luter, i després amb Ulrich Zwingli intentà de conciliar ambdues doctrines presentant a Augsburg la Confessió Tetrapolitana Cridat per Cranmer, anà a Cambridge, on es dedicà a l’ensenyament

Fou acusada d’haver assassinat Manuel de Santdionís perquè aquest havia denunciat una conspiració antifrancesa dels rossellonesos El Consell Sobirà la féu sotmetre a tortura, però no n'obtingué confessió, i finalment fou executada a la plaça de la Llotja de Perpinyà

Conegué Luter a Colònia 1510, i també Zwingli 1528, el qual succeí com a cap de la reforma a Zuric 1531 Redactà el Consensus tigurinus 1549 i la Confessio helvetica posterior 1562, però atacà durament catòlics i luterans, principalment per la doctrina eucarística

El 1519 sostingué a Leipzig una famosa disputa pública amb Luter Anà a Roma, on influí en la condemna papal d’aquest Exsurge Domine, 1520 Intervingué en la dieta d’Augsburg i en la redacció de la resposta a la Confessió d'Augsburg

Teixidor d’ofici Fou un poeta popular que tingué una gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador Deixà inèdits dos tractats de tema religiós Plàtica que ensenya el camí del cel 1794 i Mètode pràctic per fer una bona confessió 1803

Fou protegit de Reinald de Dassel, arxicanceller de Frederic Barba-roja És autor d’una desena de composicions en llengua llatina, escrites probablement entre el 1161 i el 1165, d’entre les quals destaca la Confessio Goliae, una de les obres més personals de la poesia goliàrdica

El seu primer poema fou Speculum Meditantis o Miroir de l’homme, allegoria escrita en francès Escriví en llatí Vox Clamantis , que tracta de les revoltes camperoles de l’època de Ricard II El seu poema Confessio Amantis 1390, en anglès, és una compilació de contes

Representant distingit d’un dels principals corrents del marxisme del s XX Rebutja la tendència a interpretar el pensament de Marx sobre la base de les seves obres juvenils, segons la moda iniciada els anys trenta per alguns crítics de confessió luterana, renascuda els anys cinquanta i seixanta al cercle d’estudis marxians de la Universitat de Tübingen, institució també animada per aquella confessió religiosa Sosté que entre els Manuscrits econòmico-filosòfics del 1844 i El Capital , el pensament de Marx experimentà una “cesura epistemològica” que separa la primera especulació, encara…

El 1699 ingressà als dominicans i, acabats els seus estudis, ensenyà teologia a Cervera Capellà del duc de Líria, l’acompanyà a Sant Petersburg, on treballà per aconseguir la unió de l’Església ortodoxa russa amb l’Església catòlica amb aquesta finalitat publicà Catechetica Confessio Residí després a Viena