Resultats de la cerca

Marxà de jove a París, com a treballador de correus, on descobrí el seu interès per la pintura El 1948 retornà a Prada, on s’installà definitivament per iniciar la seva trajectòria pictòrica Retratà els paisatges del Conflent amb una paleta de colors vius Juntament amb la seva esposa Madeleine, des del 1952 participà en l’organització del Festival Pau Casals, del qual fou director artístic 1968-80 Amb Robert Lapassat fundà la revista Conflent 1961, publicada fins el 1998 Evolucionà des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges Guanyà…

Vida i obra Publicà nombrosos opuscles sobre castells, famílies nobles Riu, Descatllar, Coromina, Llar, etc i monuments religiosos del Conflent, alt i mitjà Fullà, Serdinyà, Nyer, Soanyes, Canavelles, Llar, Toès, Talau, Aiguatèbia, Ralleu, Caudiers, Censà, Orellà, Jújols, Èvol, Saorra, Codalet i Oleta També són destacables les seves monografies sobre les localitats de la mateixa comarca, fonts de referència imprescindibles per a l’investigador Cal esmentar, entre altres treballs “Notice historique des communes de Serdinya et les Horts”, SASL 1896 reed en format llibre el 1896 “…

Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Conflent i Capcir El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante , obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae institutiones 1759 El seu fill, Francesc Xavier Valeri de Tixedor Prada 1744 — 1818, succeí el seu pare en els càrrecs oficials i assistí als estats generals del 1789

Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà Conflent El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vicepresident 1968 Feu cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i collaborà en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana Com a escriptor collaborà en diaris i revistes de la Catalunya del Nord La Tramontana , Sant Joan i Barres i L’Indépendant Publicà dos reculls de poemes Camins 1976 i De…

Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari 1745 i s’ordenà de sacerdot 1758 Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari 1762-73 més tard ocupà càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se Probablement s’establí a Barcelona Redactà dos volums en català, titulats Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’Assemblada o…

Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no obstant, tant…

Vescomte d’Évol i senyor de Millars Rosselló Fill del segon vescomte Joan de So En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume III de Mallorca servà fidelitat al primer, i intervingué en el setge de l’Alguer 1354 i lluità a Aragó en la guerra contra Pere de Castella 1363, dit el Cruel Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí expedició contra Jaume III de Mallorca Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost…

Es doctorà en medicina a la Universitat de Montpeller el 1952, amb un estudi sobre les allucinacions visuals S’especialitzà en oftalmologia a Marsella, Niça i Barcelona És autor de treballs sobre les paràlisis oculars i les complicacions ocasionades per la utilització de lents de contacte Fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1965-80 És autor també d’estudis sobre arquitectura religiosa del Rosselló, en particular sobre els campanars romànics Les clochers-tours du Roussillon , 1989‎ Les portes des églises romanes du Roussillon ,…

Les seves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacional Collaborà amb Philippe Picot de La Peyrouse al qual envià nombroses plantes, que aquest donà a conèixer com a pròpies en la seva Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813 Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l' Euphorbia Fou el descobridor de l' Alyssum Pyrenaicum , que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms Deixà inacabada una flora del Rosselló que ha estat retrobada

Rector de la Bastida, bisbat d’Elna, compongué unes Regles i documents particulars sobre la vida eremítica Perpinyà 1688, on descriu en un català elegant les devocions i les pràctiques religioses observades en les esglésies,les ermites i els llocs de culte del Rosselló