Resultats de la cerca

Llicenciada en dret el 1995 per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on posteriorment obtingué un postgrau en dret immobiliari i urbanístic, i d’on ha estat professora de dret constitucional Inicià la carrera política com a independent a les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE  per Barcelona en les eleccions al Congrés dels Diputats del 2004, en les quals obtingué l’escó, que revalidà en les del 2008 en què s’afilià al PSOE, el 2011, el 2015 aquestes per Madrid, el 2016 i el 2019 abril i novembre Entre altres càrrecs parlamentaris, ha estat…

Professor de dret administratiu a la Universidad Complutense de Madrid i lletrat del Consell d’Estat, mantingué sòlides vinculacions amb la dreta ideològica i financera —director general adjunt de Banesto, president de l’Editorial Católica— abans d’ocupar càrrecs governamentals, en els quals fou un representant destacat d’aquests sectors durant la Transició Membre del Grupo Tácito 1973, amb el qual s’integrà a Unión de Centro Democrático  UCD, fou ministre de Justícia 1976-79, senador per designació reial 1977-79, diputat per Jaén 1979-82 i president del Congrés 1979-82 Quan…

D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977, secretari d’estat,…

Des dels tres anys viu a Saragossa Professora mercantil, professionalment exercí com a censora del jurat de comptes Del 1983 al 1986 fou diputada del parlament aragonès per Alianza Popular Des del 1986 fou diputada al Congrés per Coalición Popular més tard Partido Popular En aquesta cambra fou secretària tercera de la mesa, a més de membre de la comissió mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes L’any 1995 deixà el seu escó al Congrés dels Diputats després de ser elegida alcaldessa de Saragossa per majoria absoluta en les files del Partido Popular El 1999…

Metge pediatre 1953, ingressà al PSUC el 1959 i desenvolupà una intensa activitat clandestina en el si del partit, de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, a desgrat de diversos empresonaments 1962-65, 1973 Elegit secretari general del PSUC el 1977, la momentània derrota de l’eurocomunisme en el V congrés provocà la seva dimissió el 1981, bé que tornà al càrrec l’any següent, arran del VI congrés, i hi fou reelegit el 1985 en el VII congrés, per abandonar-lo el 1986 Fou diputat al Congrés de Madrid 1977-78, conseller…

Després d’estudiar a l’Institut Rousseau de Ginebra i de conèixer nombroses escoles noves europees, desenvolupà a Catalunya una important tasca, tant a nivell de divulgació dels nous corrents i experiències, com, i molt especialment, per la seva capacitat d’organització de centres escolars Pel que fa a la seva actuació com a mestra, cal assenyalar la direcció de l’Escola del Bosc de l’ajuntament de Barcelona 1914-30 i la del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar 1930-39 féu cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat i a les escoles d’estiu i a l’…

Vídua de l’antic primer ministre de l’Índia, Rajiv Gandhi, jove d’Indira Gandhi i neta política del primer cap de govern, Jawāharlāl Nehru Estudià a la Universitat de Cambridge, on conegué Rajiv Gandhi Quan aquest fou assassinat el 1991, molts veieren en Sonia Gandhi la successora natural de la dinastia Nehru-Gandhi i li oferiren el lideratge del Partit del Congrés Nacional Indi Inicialment rebutjà entrar en el món de la política, però finalment, al març del 1998, fou escollida presidenta del Partit del Congrés Nacional Indi, càrrec pel qual fou reelegida al novembre…

Fill de Fèlix Pons i Marquès i descendent d' Antoni Maura , fou professor de dret polític a la facultat de dret de Palma entre el 1972 i el 1975 Aquest any ingressà a la Federació Socialista Balear del PSOE i aviat n'encapçalà la línia oficialista Diputat al Congrés el 1977 i el 1979, el 1983 esdevingué cap de l’oposició al Parlament de les Illes Balears En 1985-86 assumí el càrrec de ministre d’administració territorial Del 1986 al 1996 fou president del Congrés dels Diputats les legislatures del 1986, 1989 i 1993 el 1991 encapçalà la ponència encarregada de…

Influí en la posició neutral del seu país en les guerres napoleòniques Ministre d’afers estrangers 1803-10, representà Dinamarca al congrés de Viena Posteriorment, partidari de la Santa Aliança, passà al servei de Prússia 1818-31, que representà en el congrés d’Aquisgrà i en la preparació del Zollverein

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1923-31 i posteriorment assistí al congrés anual de la Library Association a Anglaterra Fou bibliotecària auxiliar a la Biblioteca Popular de Figueres 1927-33, i el 1933 fou nomenada directora de la Biblioteca Popular de Pineda, any que passà a la Central Tècnica de la Xarxa de Biblioteques Populars, on exercí la seva major part de vida laboral fins que s’hi jubilà com a directora maig del 1969 El 1935 feu una segona estada a Anglaterra per estudiar-hi becada l’organització de les biblioteques públiques L’estiu de 1938 impartí classes a l’…