Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Unifred II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~960-980/81).
Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i …
Fedanci
Història
Vicari del comte Guifré, a qui ajudà en la conquesta i el repoblament de la plana de Vic.
El comte li encomanà el castell de Llaés, amb el seu terme Ripollès Juntament amb el prevere Fruià, restaurà l’església de Manlleu, que féu consagrar el 906 pel bisbe de Vic, Idalguer
Daguí
Cristianisme
Primer abat de Ripoll (879-902).
Essent prevere de Gréixer, el 871 edificà i feu consagrar l’església de Sant Andreu, que dotà amb béns propis i de la qual esdevingué rector Vers el 879 el comte Guifré el Pelós li encomanà la direcció i la regència del nou monestir de Ripoll
Mamert
Cristianisme
Bisbe de Viena del Delfinat (461).
Fou blasmat pel papa Hilari, pel fet d’haver violat, en consagrar un bisbe, a Die 464, la distribució de jurisdiccions de les seus d’Arle i de Viena establerta per Lleó I 450 Introduí a la Gàllia ~470 el costum de les rogatives La seva festa se celebra l’11 de maig
Ranlo d’Empúries
Cristianisme
Abadessa de Sant Joan de Ripoll.
Filla del comte Delà I d’Empúries Vídua de Miró, de qui tingué els fills Miró, Sunifred i Quintilo, fou nomenada abadessa de Sant Joan 955 Augmentà el patrimoni del monestir amb la cessió de l’indret de Juïgues, a l’Empordà, que rebé de la seva germana Virgília i altres béns a Vallfogona Ripollès i Cerdanya Reedificà i féu consagrar pel bisbe Ató de Vic les esglésies de Vidrà, Llaés, Sora i Vallfogona, situades en les possessions del monestir 960
Petros John Petridis
Música
Compositor grec.
Es formà primer a Istanbul i després a París, ciutat on estudià dret entre el 1911 i el 1914 Un cop acabats els estudis universitaris, decidí consagrar-se a la música Alumne d’importants compositors, com ara A Roussel, el seu nom està molt més associat a l’àmbit de la crítica musical que al de la composició En el catàleg de la seva obra hi ha cinc simfonies 1929-51 i dos concerts per a piano 1934 i 1937, a més de música escènica i peces vocals Estigué molt influït per la música popular grega i usà sovint les modalitats bizantines
Odesind de Ribagorça
Cristianisme
Bisbe de Ribagorça (~956-~976).
Era fill del comte Ramon III de Ribagorça i de Garsenda de Fesenzac El seu pare gestionà de l’arquebisbe de Narbona Aimeric l’erecció de la seu del bisbat de Ribagorça a Roda d’Isàvena, i hi féu consagrar Odesind vers el 956 Aquest dedicà tot seguit la nova catedral Tanmateix el bisbat no rutllà normalment fins per allà el 970 el bisbe dimissionari Oriolf acceptà de quedar-se amb l’abadiat d’Alaó De fet, Odesind fou el primer bisbe de Roda independent del d’Urgell La seva activitat com a constructor d’esglésies fou ben notable
Ramon III de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (a 954-~960), fill del comte UnifredI Bernat i de Toda d’Aragó.
Successor del seu pare en el govern del comtat, estigué casat amb Garsenda de Fesenzac Com a culminació de l’obra de restauració eclesiàstica iniciada pel seu pare, féu construir l’església de Sant Vicenç de Roda 956, que, amb autorització de l’arquebisbe de Narbona, convertí en seu del bisbat ribagorçà que ocupà el seu fill Odesind Fou un protector del monestir de Lavaix, a favor del qual l’any 958 expedí un precepte d’immunitat i de concessió de béns També dotà i féu consagrar l’església de Santa Cecília del castell de Fontova 960
Joan Oriol
Història
Senyor d’Ogassa (Ripollès) i del lot de béns de Sales, Tortellà, Argelaguer i Sadernes (Garrotxa).
Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú Es casà amb Adelaida, filla d’Oliba Cabreta i germana dels comtes Guifré II de Cerdanya, Bernat I Tallaferro i Oliba, bisbe i abat El 1020 assistí a Ripoll a l’enterrament del seu cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament El 1024 féu consagrar per Oliba l’església de Sant Martí d’Ogassa, que ell havia fet reedificar Fou pare d’Arnau Joan i Berenguer Arnau, senyors d’Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales
Felip V de França
Història
Rei de França (1316-22) i de Navarra (Felip II, 1316-22).
Segon fill de Felip IV de França i de Joana I deNavarra, fou nomenat regent a la mort del seu germà Lluís X 1316, i, en morir el fill pòstum d’aquest, es féu consagrar rei a Reims 1317, amb l’ajut dels Estats Generals, que declararen la incapacitat de les dones per a succeir en la corona Lluità contra les ambicions de la noblesa, i sotmeté Lluís de Nevers 1317 i els borgonyons i xampanyesos 1318 a més, aturà la guerra de Flandes 1320 Reforçà l’administració del regne,…