Resultats de la cerca

Ministre de finances 1893-94 i 1894-96, posà ordre en la circulació bancària, entenent la política sobretot com un estudi seriós i aprofundit de les qüestions Com a cap del centre dreta constituí dos breus gabinets 1906, 1909-10 En esclatar la Primera Guerra Mundial, i com a ministre d’afers estrangers, preparà l’ingrés d’Itàlia en la guerra al costat de les potències de l’entesa

Es graduà en història moderna a la universitat d’Oxford, i després de treballar un temps al Servei Nacional de Salut, el 1994 s’incorporà al departament de recerca del Partit Conservador En 1995-97 fou assessor especial del ministeri d’agricultura, alimentació i pesca En passar els conservadors a l’oposició fou secretari polític del líder conservador William Hague 1997-2001 i ocupà també càrrecs de confiança dels successors d’aquest Michael Howard i David Cameron Elegit diputat el 2001, revalidà el càrrec el 2005 i el 2010, i des del 2004 fou primer secretari del Tresor del govern a l’ombra…

Prengué part en el moviment independentista El 1843 fou proclamat “suprem director de la República”, però fou enderrocat pel general Ramón Castilla 1845 Encapçalà una revolta conservadora, que fracassà 1856 Fou ministre de la guerra 1865

Dirigent de la Unión Cívica Radical, fou president de la república 1916-22 i 1928-30 Impulsà una política conservadora, tenyida de populisme, i mantingué la neutralitat exterior En plena crisi econòmica, fou derrocat pel general José FUriburu 1930

Defensà sempre una posició conservadora dins l’estructuració de la medicina, i fou un dels primers presidents del Collegi de Metges El 1901 li fou concedit el títol de baró de Bonet , que ha passat per enllaç als Amigó

De filiació carlina, fou governador civil de les Balears, president de la Diputació de Girona i membre de la Mancomunitat de Catalunya 1924 Collaborà a la premsa conservadora i publicà, entre d’altres, Veritable concepte de la democràcia cristiana 1902

Participà en la guerra d’independència 1821, i fou elegit president el 1851 De política conservadora, promulgà una legislació nacionalista oposada a les pretensions angleses i nord-americanes sobre el guano Fou derrotat a La Palma per una revolta liberal 1855

El 1836 anà a Nova York i posteriorment a Mèxic i l’Havana, on des de La Constancia i La Voz de Cuba sostingué una postura antiseparatista i conservadora Pòstumament aparegué el recull d’articles La masonería pintada por sí misma 1883

Succeí Areu II 247 aC i governà amb una actitud conservadora, antidemocràtica i contrària a les reformes empreses pel seu collega Agis IV Fou destituït pels èfors 242, però tornà, i novament regnà, fins el 235 aC Fou succeït pel seu fill Cleòmenes III

Treballà a la revista conservadora Epokha ‘Època’, en la qual publicà la seva primera obra de teatre Mamajevoje pobojšče ‘La batalla de Mamajevo’, 1864 Idealitzà en un to melodramàtic l’antiguitat russa i la vida patriarcal Komedija o rossijskom dvorjanine Frole Skorobejeve ‘Comèdia del noble rus Frol Skorobejev', 1869