Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a València, collaborà de jove en els periòdics locals amb poemes romàntics i articles Republicà, fou comandant de la Milícia de València 1854 i prengué part en les conspiracions que conduïren a la revolució del 1868 Alcalde de València durant la Primera República Espanyola 1872-1874, creà la guàrdia municipal

Franciscà, s’exclaustrà durant la guerra del Francès i formà 1812 una guerrilla important 1300 homes, la qual, entre altres activitats bèlliques, prengué Morella 1813 Liberal, prengué part en diverses conspiracions durant el regnat de Ferran VII, a La Isla 1820, Madrid 1822 i València, i assolí el grau de comandant Entre el 1823 i, almenys, el 1830, estigué exiliat a Anglaterra

Després d’haver participat en diverses conspiracions especialment en la Fronda, es retirà de la vida política, freqüentà els salons de Mme de Sabé i de Mme de La Fayette i redactà les seves Sentences et maximes de morale 1655, on, a partir de la constatació que les virtuts sovint no són més que vicis disfressats, s’ordenà una visió lúcida i pessimista de l’home, força influïda pel pensament jansenista

Agent de negocis establert a Barcelona, afrancesat i anticlerical, fou comissari de policia de Barcelona en produir-se l’ocupació napoleònica el 1808 Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants 1808-09 i formà part de la Comissió d’Emigrats que s’emparà dels béns dels barcelonins absents Fou regidor 1809 i comissari de l’ajuntament El mariscal Augereau el destituí 1810 a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França

Fill de família benestant i de tradició liberal, participà com a oficial de l’exèrcit espanyol en la campanya del Marroc posterior al desastre d’Annual, fins que fou ferit Intervingué en diverses conspiracions contra la Dictadura de Primo de Rivera, i fou empresonat diverses vegades Membre actiu del Bloc Obrer i Camperol, fou candidat del partit per Barcelona i per Tarragona en les eleccions constituents de la República 1931 Impulsà el grup de Teatre del Proletariat 1931 Fou conegut en aquells anys com El Capitán Rojo

General de Sisebut, fou elegit en morir el fill d’aquest, Recared II lluità contra els bascs i càntabres, expulsà els bizantins i dominà quasi tota la península Ibèrica Organitzà i millorà l’administració de justícia Isidor de Sevilla l’anomenà “pare dels pobres” Associà al tron el fill Ricimer i governà amb la collaboració de la muller, Teodora, i del germà, Geila Esdevingué un tirà i reprimí durament les conspiracions per això es veié odiat i abandonat Enderrocat per Sisenand, duc de Septimània, que tingué el suport franc, fou expulsat de la península Ibèrica

Participà en diverses conspiracions republicanes contra la monarquia de Juliol El 1839, després d’haver dirigit amb Blanqui i Martin-Bernard la insurrecció de maig, fou condemnat a la pena de mort, commutada al cap de poc per la de cadena perpètua La Revolució del 1848 l’alliberà Molt popular, fou elegit diputat per l’Aude En la jornada revolucionària del 15 de maig de 1848 intentà de constituir un govern a la casa de la ciutat de París Novament condemnat a cadena perpètua, fou indultat per Napoleó III el 1854 Passà voluntàriament a l’exili, on morí

Lluità contra els francesos a la guerra contra Napoleó Durant la restauració absolutista intervingué en diverses conspiracions liberals i fou empresonat Durant el Trienni Progressista lluità contra els reialistes catalans Restaurat l’absolutisme, hagué de refugiar-se a Londres 1824, des d’on organitzà una expedició antiabsolutista Es traslladà a Gibraltar 1830, i, després d’efectuar alguns intents, frustrats, de desembarcament, fou víctima d’un parany ordit pel general Vicente González Moreno, governador militar de Màlaga, el qual aconseguí de fer-lo desembarcar a Fuengirola amb…

Estudià a Madrid i a Barcelona 1840 Fou desterrat a França per la seva participació en una de les fallides conspiracions de Prim El 1844 tornà a Cuba L’11 d’octubre de 1868 inicià l’alçament amb el seu Manifiesto de la Junta Revolucionaria de Cuba més conegut per Grito de Yara Aclamat president per l’assemblea constitucional el 1869, fou destituït a l’octubre del 1873 per raó de les dissensions aparegudes entre els insurgents Es retirà a les seves possessions de Sierra Maestra, però, delatat a les autoritats colonials, se suïcidà per tal de no ésser arrestat

Fill de Sanç IV i de Maria de Molina, heretà el tron el 1295, però no regnà fins que fou declarat major d’edat 1301 durant aquells anys es produïren contínues conspiracions que intentaren de destronar-lo Per la sentència arbitral de Tarassona 1304 foren fixats els límits territorials amb Aragó Juntament amb Portugal i Catalunya-Aragó volgué combatre 1308 el regne de Granada tractat d'Alcalá de Henares , però aquesta empresa fou abandonada per la defecció d’una gran part dels nobles, i hom només pogué conquerir Gibraltar 1309 Del seu matrimoni amb Constança, filla de Dionís I de…