Resultats de la cerca

Fou general d’Honori i combaté contra l’usurpador Constantí a les Gàllies A la mort d’Ataülf 415, amb qui s’havia aliat, Honori li donà 417 com a esposa la seva germana Galla Placídia, vídua d’Ataülf, i el nomenà august 421 Constanci, però, morí al cap de poc temps

Fill de Constantí I el Gran, rebé la part oriental de l’imperi Lluità contra els perses A la mort dels seus germans Constantí II 340 i Constant 350, hagué de lluitar contra els usurpadors Magnenci, Vetrani i Nepocià Vencé el primer a Mursa, Pannònia, el 351, i s’apoderà de les províncies del Danubi Conquerí després Itàlia 352 i les Gàllies 353 Defensà l’heretgia ariana i convocà els concilis antinicenians d’Arle 353 i de Milà 355 Morí a Cilícia 361 quan es dirigia a lluitar contra el seu cosí Julià, que havia estat proclamat august per les tropes de les Gàllies 360

Fou adoptat per Maximià es casà amb la seva filla Teodora després de repudiar Helena, de la qual havia tingut el futur Constantí I i elevat a la dignitat de cèsar 293, càrrec que compartí amb Galeri Governà les Gàllies i Britània, on sufocà una revolta 296 Derrotà després francs i alamans En abdicar Dioclecià i Maximià, fou proclamat emperador ensems amb Galeri 305 Fou tolerant amb els cristians Morí mentre dirigia una campanya contra els pictes

Fou designat papa per l’emperador Constanci, després que aquest hagué desterrat el papa Liberi, que s’oposava a la política arianitzant de l’emperador En normalitzar-se les relacions entre Constanci i Liberi, amb la tornada d’aquest, Fèlix dimití

Escriví un compendi d’història imperial titulat Caesares comprèn des d’Octavi August fins a Constanci És una història feta des d’un punt de vista biogràfic

Proclamat cèsar gràcies a la intervenció de Galeri, esdevingué august després de la mort de Constanci Lluità contra Maxenci, però fou traït i hagué de refugiar-se a Ravenna, on capitulà Conduït a Roma com a presoner, hi fou occit

Imposat per Constanci, fou el sostenidor dels arians occidentals i prengué part important en el concili de Rímini 359 s’enfrontà amb Hilari de Poitiers, i fou condemnat, però el favor de l’emperador Valentinià el salvà de l’exili El succeí Ambròs

Filla de l’emperador d’Occident Constanci III i de Galla Placídia Fou nomenada augusta i regnà juntament amb el seu germà Valentinià III, però fou expulsada de Constantinoble 434 Fracassat el projecte de matrimoni amb Àtila, per tal com aquest exigia la meitat de l’imperi, fou reclosa a Ravenna

Fou expulsat de Roma 335 per l’emperador Constanci II perquè es negà a condemnar Atanasi d’Alexandria Posteriorment, potser forçat, signà una fórmula de fe ariana i tornà a Roma 358 Edificà a l’Esquilí una basílica coneguda amb el seu nom basílica liberiana, corresponent a l’actual Santa Maria Major

General, d’estirp germànica, al servei de Constant I, mentre aquest era assassinat en una conjura fou proclamat emperador a Autun, i aconseguí d’estendre la seva autoritat a les províncies occidentals Constanci II el derrotà a Mursa Pannònia el 351 i, havent-se retirat vers la Gàllia, se suïcidà dos anys més tard