Resultats de la cerca

Doctor en dret 1953 Ingressà per oposició a l’Instituto Nacional de Estudios Jurídicos i a l’Instituto de Estudios Políticos Fou professor de dret polític a la Universitat de Madrid i catedràtic de la de Barcelona El 1972 fou elegit degà de la facultat de dret, elecció vetada pel règim franquista fins el 1976 Rector d’aquesta universitat 1976-77, pel juny del 1977 fou elegit diputat per Barcelona com a independent en les llistes d’UCD Després d’un breu pas pel ministeri de treball 1977-78, fou nomenat ambaixador d’Espanya davant l’OIT, a Ginebra Entre d’altres obres, és autor de  Los…

D’ofici, era oliaire La seva zona principal d’actuació fou la Segarra i la conca mitjana del Segre Participà amb la seva columna uns 150 homes en l’assalt a la Seu d’Urgell agost del 1822 i es distingí en la defensa del seu poble natal, però no pogué defensar Balaguer Després d’aquesta derrota fou abandonat per gairebé tots els seus homes i acusat d’indisciplina per Eroles la Regència d’Urgell li instruí judici i l’empresonà alliberat pels francesos, no tingué cap actuació posterior

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1977, fou catedràtic de dret constitucional d’aquesta universitat en 1987-90 i, a partir d’aquest any, de la Universitat Pompeu Fabra Entre els anys 1992 i 2001 fou magistrat del Tribunal Constitucional espanyol, òrgan del qual exercí la vicepresidència 1998-2001 Posteriorment fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Autonòmics 2004, des d’on participà com a tècnic en els treballs de redacció de la proposta de reforma de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Continuà en aquest càrrec quan, el 2016, es…

El 1796 professà en l’orde dels augustinians És autor de poesies en català i en castellà El 1813 atacà el govern constitucional i el diari La Aurora , que n'era partidari, en uns versos, pels quals fou empresonat Deixà dos volums de poesies, que restaren inèdits Durant el Trienni Constitucional s’exclaustrà 1821, i es retirà a Sineu

Professor de dret i filosofia a les universitats de Pennsilvània 1969-74, Yale 1974-82 i Columbia 1982-87, des del 1987 és professor de dret i ciències polítiques a la Universitat de Yale Els seus camps d’estudi són el dret constitucional, la filosofia política i legal, el dret del medi ambient, el dret de la propietat i el dret tributari És considerat un dels pensadors actuals més importants en teoria política i constitucional La seva teoria parteix d’una anàlisi molt depurada de la història constitucional i política dels EUA, en què estudia els…

Vida i obra Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca  1820-22, Es Prat i sa Bufera  1822, que substituí l’anterior i, probablement, Es Deixondidor  1822 Al Setmanari  publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió,…

Fou regidor de València en 1820-21 Publicà en plecs solts tres colloquis didacticopolítics sobre la resistència antinapoleònica 1809-13, protagonitzats pel graciós Saro Perrengue i el doctor Cudol, advocat, que l’instrueix Més tard publicà una Colecció de vàries conversacions alusives al nou sistema constitucional 1820, a favor del règim constitucional, diàlegs en vers i en prosa, sovint de to humorístic, destinats a propagar les idees liberals L’obra és encapçalada per un pròleg en defensa de l’"idioma valencià" i del seu ús literari Gaudí de gran anomenada i, a la mort de l’…

Doctor en dret 1976 i des del 1971, professor de dret constitucional i de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment professor associat de dret constitucional i de dret parlamentari a la Universitat Pompeu Fabra 1996-2010 Al maig del 1980 fou nomenat lletrat del Parlament català, on treballa fins a la seva jubilació El 1981 ocupà el càrrec d’oficial major del Parlament, en substitució de Robert Vergés , i al gener del 2000 el de lletrat major del Parlament Especialista en l’estudi de les institucions de la Catalunya autònoma i en les protectores dels drets de les…

Frare dominicà, fou professor de teologia a la Universitat de Cervera i al Collegi Dominicà de Solsona Defensor de l’antic règim, es feu molt popular, en el marc de les lluites ideològiques del Trienni Constitucional, per la Conversa entre Albert i Pasqual 1821, que li valgué l’exili a Tolosa de Llenguadoc i que fou seguida de dues converses entre el 1822 i el 1823, escrites en dècimes, en què atacava la crueltat dels liberals i la falta de llibertat dels sectors catòlics i tradicionals, i hi defensava l’abolició del codi constitucional Després de l’exclaustració s’…

Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ocupà després diversos càrrecs dins la FET y de las JONS i fou vicepresident de la Diputació de València, procurador a corts i conseller nacional del Movimiento Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional legislación extranjera 1950, Esquema de historia constitucional de España 1948, Antonio Maura, la revolución desde arriba 1954, Canalejas 1956, Del 19 de marzo al 14 de abril 1959,…