Vida i obra
Doctor en dret (1817) per la Universitat Lul·liana. Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde (1822). Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca (1820-22), Es Prat i sa Bufera (1822), que substituí l’anterior i, probablement, Es Deixondidor (1822). Al Setmanari publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits.
Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió, tot i que posteriorment fou amnistiat. En aquesta nova etapa es decantà per l’estudi de la llengua i la història local i per la poesia.
Escriví una Gramática de la lengua mallorquina (primera ed. 1835; segona ed., ampliada, 1872), i el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-78), que té un notable valor folklòric i enciclopèdic. La mateixa llengua, rica i dialectalitzant, que restà reflectida en aquestes dues obres, és la que feu servir en la seva poesia, inspirada en la de Félix María Samaniego, que ell traduí. El 1850 reuní les seves faules i alguns poemes més ambiciosos (com la Caçada de sa cova de Coanegra, 1824) al llibre Poesies mallorquines. Deixà, també, alguns treballs d’història local i d’agricultura.
S’oposà als projectes de castellanització de la Societat Econòmica d’Amics del País. Traduí al català la Constitució de Cadis del 1812.
Bibliografia
- Diversos autors (1993): Miscel·lània homenatge al Doctor Joan Josep Amengual i Reus. Mancor de la Vall, Ajuntament / Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear.
- Ensenyat, J. (1983): “Joan Josep Amengual i el Setmanari Constitucional Polítich y Mercantil de Mallorca”, Randa, 14, p. 110-120.
- Valenciano, V. (2005): “La poesia de Joan Josep Amengual i Reus al Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca (1820-1821)”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 61, p. 159-196.