Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a Sevilla i rebé el títol de doctor el 1949 Des del 1950 fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona, i des del 1980, degà de la facultat de dret Estudiós del dret civil català, promogué, i després dirigí la càtedra Duran i Bas de dret civil català Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Elegit membre del Consell Consultiu de la Generalitat, des del 1981 en fou el president

Llicenciat el 1952, ocupà el càrrec de degà del Collegi de Notaris de Barcelona 1981-83 Membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, intervingué en la redacció de l’avantprojecte de reforma de la successió intestada i les llegítimes a Catalunya 1987-90 i fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor, entre altres obres, de Comentaris al codi de Successions de Catalunya, en la part de successió intestada 1994, i Dret hipotecari

Dedicat al dret internacional, en fou professor a Florència, Palerm, Bolonya i Roma Membre de la delegació italiana a la Conferència de la Pau, ocupà, el 1919, el càrrec de vicesecretari general de la Societat de Nacions el 1920 formà part del comitè consultiu de la Societat de Nacions per a la constitució del Tribunal Permanent de Justícia Internacional, amb seu a la Haia, del qual fou elegit membre el 1922 i president el 1929 i el 1930 La seva contribució al dret internacional ha estat abundant

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1985 i catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra des de l’any 1991 Ha escrit nombrosos articles i monografies en matèria de teoria general dels drets, organització territorial de l’estat i règim jurídic de la informació El 1991 fou nomenat membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, i el 1997, vocal del Consell de la Informació de Catalunya Fou vocal de la Junta Electoral Central entre el 1994 i el 1997 D’ençà de l’any 2005 és membre del Consell Consultiu de la Generalitat de…

Llicenciat en filosofia i lletres en la secció d’història i especialitat d’arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, d’ençà l’any 2008 és director de l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia de Catalunya Anteriorment havia estat coordinador de les àrees de Recerca Històrica i de Museus i Monuments del Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra És membre del consell consultiu del Consell Internacional de Museus i del Comitè Internacional de Museus d’Història i Arqueologia Ha estat president del comitè andorrà del Consell Internacional de Museus 1885-99 i representant andorrà al…

Es graduà en dret al Saint John's College de l’aleshores Hondures Britànica, i durant l’època d’estudiant s’uní al moviment per la independència El 1947 fou elegit alcalde de la capital de la colònia i el 1950 cofundà el Partit de la Unitat Popular, del qual fou líder del 1956 al 1996 Primer ministre de la cambra legislativa autònoma des del 1961, negocià la independència de Belize amb la Gran Bretanya 1981 Posteriorment ocupà el càrrec en 1981-84 i 1989-93 Considerat el pare de la independència de Belize, fou membre des del 1982 del Consell Privat del Regne Unit, l’organisme consultiu…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1951, fou membre de la comissió de juristes que redactaren per encàrrec de les Nacions Unides les Regles Mínimes del Procés Penal El 1995 fou nomenat magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, i quan cessà en el càrrec 2000 continuà treballant com a advocat La defensa de l’expresident Jaume Matas en el “cas Palma Arena’’, tot i que la deixà inconclusa, és l’aspecte més mediàtic de la seva carrera professional Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears,…

Militant socialista, responsable departamental durant la clandestinitat, destacà sobretot pel seu dinamisme a socórrer els exiliats republicans fugits de l’Estat espanyol el 1939 al camp de Sant Cebrià i altres Aquesta collaboració amb l’exili republicà i català continuà amb l’organització de xarxes d’evasió cap al sud de membres de la resistència i amb la constitució sota la seva protecció de l’organisme consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya 1977 a l’ajuntament de Sant Cebrià de Rosselló, del qual fou alcalde des de 1956 Feu erigir un monument al president…

Advocat, el 1984 s’incorporà a Planeta, Editorial , on ocupà càrrecs de responsabilitat, trajectòria que continuà després de la transformació de l’empresa en el Grup Planeta , del qual l’any 2003 fou nomenat vicepresident Des d’aquest any, també és conseller d’Atresmedia i membre del consell d’administració del diari La Razón Ha estat president d’El Tiempo Casa Editorial, el primer grup de comunicació de Colòmbia Forma part del comitè executiu de la Cambra de Comerç d’Espanya i del consell consultiu de Foment del Treball Nacional A la mort del president del grup, Josep Manuel…

S'incorporà amb els seus germans a la societat de capital familiar Pere Miquel i Fills, creada el 1958 pel seu pare, a partir de l’establiment d’exportació i venda a l’engròs d’ultramarins i queviures que aquest havia fundat l’any 1925 Conseller de Banca Catalana 1960, l’any 1993 fou cofundador de Miquel Alimentació Grup , del qual esdevingué president i conseller delegat, empresa que ha esdevingut líder a l’Estat en la distribució alimentària a l’engròs Conseller de més de vint societats de sectors diversos, fou membre del Consell Consultiu de Foment del Treball i assessor del…