Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
Henri Bouchet
Educació
Pedagog francès.
Defensà la individualització en l’ensenyament i en formulà les lleis de continuïtat, de logicitat, de finalitat, de llibertat i d’originalitat És autor de L’individualisation de l’enseignement 1933 i Le scoutisme et l’individualité 1933
Mercè Ribalta Cuxart
Natació
Pionera de la natació catalana.
Fou la guanyadora de la prova de velocitat en 100 m del primer Campionat d’Espanya femení organitzat el 1913 pel Fèmina Natació Club L’any següent repetí triomf en velocitat, guanyà la prova de resistència i s’endugué la Copa Fèmina, però la competició no tingué continuïtat
Josep Olivet i Legares
Pintura
Pintor.
Format a Olot i a l’Acadèmia Galí de Barcelona 1911-12 Estudià després a Roma i a Madrid amb JMLópez Mezquita Concorregué a l’Exposición Nacional de Madrid 1915 i exposà individualment al Faianç Català el 1916 La seva obra constitueix una continuïtat de l’escola paisatgística olotina amb major riquesa cromàtica
Montserrat Avellaneda Plans
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística i dirigent esportiva.
Practicà aquest esport entre el 1962 i el 1968 Posteriorment, fou entrenadora i jutgessa Juntament amb el seu marit Ernest Llenas fundà el Gimnàs Llenas, inaugurat a Sabadell l’any 1967 amb la voluntat de donar continuïtat a la gimnàstica artística després del tancament del gimnàs municipal Presidí el club a partir del 1980
Juli Salvador i Valls
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Des del 1934 collaborà en la realització de diversos films El seu primer llargmetratge fou Se le fue el novio 1945 Dirigí Apartado de correos 1001 1950, film d’acció de notable realisme que no tingué tanmateix continuïtat en la seva obra posterior Duda 1951, Lo que nunca muere 1954 i una llarga sèrie de films de consum
José Antonio Girón y de Velasco
Política
Polític castellà.
Advocat, fou cofundador de les JONS i membre del Consejo Nacional de Falange Española y de las JONS Ministre del treball 1941-57, creà les universitats laborals i el Seguro Obligatorio de Enfermedad Personalitat destacada de la ultradreta espanyola, fou president, en 1974-95, de la Confederación Nacional de Ex-Combatientes i defensà la continuïtat del franquisme pur El 1975 publicà Reflexiones sobre España
Hans Pleydenwurf
Pintura
Pintor alemany.
Documentat a Breslau el 1462 i a Cracòvia el 1470 El seu principal centre de treball fou Nuremberg, on la seva escola tingué continuïtat Fortament influït pels pintors flamencs, especialment per Roger van der Weyden, en la tècnica de l’oli i l’angulositat dels plecs Obres Retrat de Georg von Lövenstein Germanisches National Museum, Nuremberg, escenes de la infantesa de Jesús del Retaule major de l’església de Santa Elisabet de Breslau
Trajan Bašescu
© OTAN
Política
Polític romanès.
Graduat el 1976 en estudis de marina civil, del 1976 al 1987 fou oficial en vaixells de la marina mercant romanesa NAVROM, director d’una delegació a Anvers 1987-89 i cap d’inspeccions de marina civil 1989-90 Després de l’enderrocament del comunisme 1990 i afiliat al Partit Democràtic, fou ministre de Transports 1991-92, i del 1992 al 2000, diputat al Parlament Del 1996 al 2000 tornà a ser ministre de Transports Posteriorment, del 2000 al 2004, fou alcalde de Bucarest, i del 2001 al 2004, president del Partit Democràtic El desembre del 2004 fou elegit president de Romania en substitució de…
Jaume de Duran i Pujades
Economia
Història
Negociant i donzell, fill de Josep de Duran i Móra.
Partidari de Felip V, fou, amb el seu pare, empresari de forniments militars per a les expedicions borbòniques a Itàlia El 1732 envià a José Patiño un projecte de junta de comerç per a Barcelona, aprovat 1735 gràcies a la seva insistència En fou nomenat director, però no assolí d’obtenir del govern els mitjans econòmics que n'asseguressin la continuïtat El 1735 llançà una vasta subscripció per a finançar la construcció del canal d’Urgell
Hishikama Moronobu
Pintura
Pintor japonès.
Iniciat dins les tradicions cortesanes dels estils kano i tosa , fou, després de la seva arribada a Edo, un dels principals creadors de l’estil burgès i ciutadà ukiyo-e ~1660 Pintà especialment temes amorosos en xilografies, estampes i illustracions per a llibres amb un llenguatge personal, on predominen la línia flexible, la clímax eròtica i la netedat compositiva La seva època millor és el decenni del 1680 El seu estil tingué continuïtat fins al s XVIII
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina