Resultats de la cerca

Conegué ACano, que l’influí En les seves obres fugí de tot convencionalisme o patetisme són expressives, però alhora sòbries Sant Bru cartoixa de Miraflores i Academia de San Fernando, Madrid i el Crist de la catedral de Segòvia

Establert des de molt jove a Barcelona, on exposà regularment des del 1918, fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1940-42 i de la d’Arts i Oficis Artístics 1940-46 El 1949 exposà, amb èxit, a Buenos Aires Conreà un tipus de marina fogosa i solitària que, malgrat el seu convencionalisme, el féu força conegut popularment

Fill i deixeble de Josep Maria Marquès i Garcia Exposà sovint a Barcelona, des del 1912 Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres-Garcia 1914, amb Obiols, Aymat, Enric Casanovas, Monegal i altres, conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista S'integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona El seu estil derivà cap a un major convencionalisme, sovint centrat en temes mitològics o bíblics

Es donà a conèixer l’any 1934 amb Jürg Reinhart , llibre de relats, i es féu famós amb el Tagebuch 1946-1949 ‘Diari 1946-1949’, 1950 En les seves obres combat el convencionalisme i els prejudicis Die Schwierigen oder j'adore ce qui me brûle ‘Els difícils o j'adore ce qui me brûle’, 1943, Die chinesische Mauer ‘La muralla xinesa’, 1946, descripció de la vida dels alemanys dividits entre les potències ocupants de Berlín, Don Juan oder die Liebe zur Geometrie ‘Don Joan o l’amor a la geometria’, 1953, Homo Faber 1957, Andorra 1961 i Mein Name sei Gantenbein ‘El meu nom seria…

Es formà a Viena i Berlín, i inicià la seva obra dins la tradició del renaixement toscà Adquirí una gran notorietat i li fou encomanada la reestructuració urbanística de Viena 1890 i el tren metropolità suburbà 1894-97 Bé que creà zones verdes a cada barri i que en diversos trams del metropolità aplicà certs principis de la ciutat maquinista, ambdós projectes es mouen dins el convencionalisme acadèmic El 1894, en prendre possessió de la seva càtedra a la Kunstakademie de Viena, afirmà la necessitat d’una renovació radical de la cultura arquitectònica, segons l’exigència dels…

Fill d’uns modests taverners, formà part, de molt jove, d’un grup d’escriptors i artistes que, a Reus, s’aplegà al voltant del seu germà Cosme A 17 anys, publicà un monòleg tràgic, L’escala del crim , i poc temps després es traslladà a Barcelona, on treballà de caixista d’impremta i on participà, amb més passió que fortuna, en l’esclat modernista El 1904 aparegué el seu primer llibre de poemes Les grans accions i les soledats Ben aviat alternà el conreu de la poesia L’amor artista , 1909, etc amb el d’un tipus de…

Es formà a l’Escola Massana de Barcelona 1937-38, on fou després professor de 1963 a 1985 Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d’Octubre, a l’Exposició d’Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d’Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme Posteriorment amplià estudis a París amb una beca de l’Institut Francès 1952 En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d’escultor, al gravat, la…

Fou una de les personalitats més influents del món musical a l’Anglaterra del final del segle XIX i el començament del XX i un dels compositors de l’època victoriana amb un protagonisme més destacat dins l’anomenat renaixement musical anglès Tingué una formació acurada, primer a Eton i després a Oxford, i uns quants anys més tard estudià amb HH Pierson a Alemanya Sota la influència del pianista i dinamitzador musical E Dannreuther estrenà les seves primeres obres i començà a publicar-les Entre les composicions d’aquesta primera època cal esmentar quatre simfonies, diverses obres de cambra i,…

Format a Llotja, amb Antoni Caba, i pensionat a París 1886, on treballà als tallers dels pintors Coutois i Colin Participà en diverses exposicions barcelonines Partí d’un simbolisme social, però derivà cap a un convencionalisme, del qual tanmateix, cal destacar alguns retrats Amadeu Vives , 1893 Mercè Jaumandreu , Torras i Bages i Pius X Fou cofundador i formà part de la primera junta directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc 1893, entitat amb la qual exposà sovint, i de la junta permanent de la Unió Catalanista 1898 Dedicat també al cartellisme Art Nouveau, fundà i dirigí la…

Vida i obra El seu cognom, d’origen aragonès, era Fernández de Heredia, i així surt en l’edició de les seves obres València 1562, peròen alguns documents també se l’anomena amb la variant Ferrandiz o Ferrandis Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix, i com a tal apareix caracteritzat a El cortesano de Lluís del ↑ Milà Poeta bilingüe, les seves composicions en castellà, que són la majoria, s’ins-criuen en el corrent de la poesia cancioneril , encara que també assajà les noves formes italianes en català glossa sovint els temes populars, i en algun cas segueix el…