Resultats de la cerca

Aprengué a tocar la guitarra de les mans de la seva mare, i a divuit anys ja oferia concerts a la Societat Filharmònica de Valenciennes, al Flandes francès El 1830 es traslladà a París, on conegué diferents guitarristes actius a la capital francesa i s’hi relacionà Allí estudià harmonia i composició, i començà a escriure obres per a guitarra Algunes d’aquelles obres les hagué de publicar amb els seus propis recursos, ja que aleshores la guitarra era un instrument que estava passat de moda a París El 1856 guanyà un premi de composició per a guitarra a Brusselles De resultes d’un accident, l’…

Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la Catalunya del Nord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa 1895-1900 És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes 1900-06, molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran 1913, a la qual afegí un suplement el 1922

Començà a practicar el beisbol l’any 1942 guiat per Andreu Pueyo Recorregué els camps de la Bordeta, del Sol de Baix, de l’Escola Industrial i de Piscines i Esports El 1948 ingressà a l’equip juvenil CB Hèrcules les Corts Jugà diversos partits amb l’equip que fou campió d’Espanya de la segona divisió 1951 Abandonà el beisbol el 1953, tot i que es mantingué vinculat al club El 1965 entrà a la junta directiva i en fou secretari general fins el 1987 El 1989 collaborà en la fundació del CB Diamant-Hèrcules Durant la dècada de 1970 entrà a la Federació Catalana de Beisbol i Softbol FCBS i en fou…

Les seves adaptacions novellesques de la vida d’Alexandre Cassandre 1642-60, Cléopâtre 1647-58 i Faramong inacabada foren obres molt llegides a mitjan s XVII

Vida i obra Entre el 1660 i el 1677 fou rector de la parròquia de Vilallonga dels Monts En els registres parroquials inserí unes notes personals, en català, sobre l’entrada de Lluís XIV a Perpinyà 1660 i d’altres apunts, escrits en una llengua viva, on parla de les lluites polítiques i del canvi d’administració observat al Rosselló, l’endemà de la seva annexió a França, pel tractat dels Pirineus 1659 El text fou editat per mossèn Emmanuel Coste en 1919-20 Bibliografia Coste, E 1919-1920 Vegeu bibliografia

Autor de nombroses publicacions sobre la flora del Llenguadoc, de la Catalunya del Nord i dels Pirineus Fou el mestre d’Hippolyte Coste

Cristià d’origen grec, contribuí eficaçment a la difusió de la ciència grega al món oriental amb nombroses traduccions a l’àrab Molt probablement és apòcrifa la traducció Liber Coste ben Luce de physicis ligaturis , que hom atribueix a Arnau de Vilanova

Comandant del cos d’enginyers al Principat 1749, esdevingué comandant i inspector general del cos d’enginyers a Madrid 1766 Realitzà diverses obres a Catalunya reformà i engrandí 1751 el castell de Montjuïc de Barcelona i intervingué 1751 en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera projectà i dirigí des del 1752 la construcció del castell de Sant Ferran Figueres, que a la seva mort fou assumida pel seu fill Pedro Martín Cermeño També projectà 1756 la construcció d’un baluard entre el portal de l’Àngel i els Tallers a Barcelona La seva obra més important fou el projecte…

Estudià piano amb Jeanine Coste, i el poeta i pianista Claude Ardent ha estat el seu mentor Cursà els estudis musicals primer a Orleans i després al Conservatori de Música de París, on obtingué un premi de composició a la classe d’O Messiaen el 1977 Ha estat vinculat a l’Ensemble InterContemporain i al seu director Peter Eötvös, que ha interpretat part de la seva obra Periòdicament fa estades a Barcelona i la ciutat ha estat a vegades la seva font d’inspiració, en obres com Diagonal 1983, per a catorze instruments, o Parallel 1984, per a fagot En el seu catàleg abunden les peces…

Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre  1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa   —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…